Bienvenido, mister Damm

Sense mena de dubte, a Menorca hi deu haver poques qüestions que motivin la preocupació de la comunitat i dels seus representants, ja que dia sí dia també, la filmació d'un anunci de televisió és notícia de portada. Què passaria si rodessin una pel·lícula durant mesos? Això seria la glòria! La controvèrsia ha sorgit, emperò, quan la propaganda de la cervesa es basarà en imatges de les festes de Sant Joan. No hi ha confusió possible; són els cavalls que boten al caragol de Santa Clara (aproximadament). Cert que no ho distingirà un espectador de Lugo, però ja n'hi ha prou que ho sapiguem nosaltres.

El 2003, quan la candidatura de les Festes de Sant Joan va arribar a la condició de finalista en la última deliberació de la UNESCO, per a declarar-les o no Patrimoni de la Humanitat, hi va haver un corrent d'opinió contrària. Els seus arguments eren que si era declarada Patrimoni de la Humanitat amb caràcter immaterial, Sant Joan es massificaria (encara més). Naturalment, si ara féssim una pregunta al carrer perquè ens diguessin exemples immaterials de Patrimoni de la Humanitat, la majoria –i jo el primer– no sabria què dir. Set anys després, en canvi, les festes de Sant Joan serveixen per a promocionar una marca determinada, fins i tot es fa una representació de festes de Sant Joan per a ús de la marca, i no passa res.

Tampoc no és estrany, amb els símbols de Sant Joan s'ha creat una petita indústria i un gran comerç que és un alè per a l'economia local. Se sap també que l'efecte cridada d'un anunci que es repetirà dotzenes i dotzenes de vegades per totes les cadenes és gran, i no passa res. Ja sabem que una cosa és la filmació i una altra cosa és el producte final que es veurà per televisió, en el qual potser només es veurà un llampec de cavalls que boten. Esperem que sigui així.