Especulacions a l’àgora

El capitalisme internacional pateix una crisi generalitzada provocada per la seva pròpia naturalesa. Aquestes setmanes de crisi grega se'n vols vendre que el cas és particular i que afecta -per la seva mala gestió- només una petita part del conjunt. És així quan la crisi és general, començant per la del palau del capital: els Estats Units. Hem sentit parlar, aquests dies, del deute públic grec. És així malgrat que el deute està dins la mitjana àmplia de l'OCDE, és així malgrat que economies expansives com és la del Japó, presenten deutes extraordinàriament superiors, o quan el deute espanyol significa la tercera partida més alta en els Pressuposts Generals, després de les pensions i les ajudes per desocupació, amb un percentatge que volta entorn del 12% del PIB. El que passa a Grècia és que la major part del deute públic està en mans estrangeres, sobretot franceses i alemanyes. La por que la crisi grega empelti el conjunt i posi de manifest la feblesa del sistema capitalista basat en la desigualtat és gran, com ho és que la conflictivitat social grega s'escampi a Europa. A Grècia, la conflictivitat neix sobretot quan el Govern socialista ha de posar en marxa les mesures dictades per les autoritats monetàries europees i mundials per a poder accedir a uns ajuts extraordinaris. Per tant, no són pocs els que opinen que les mesures que es posen en pràctica a Grècia, a part de ser experiments que poden servir en altres països, són també polítiques agressives per a domesticar els treballadors que s'han alçat com els més combatius. I aquesta revolta, deu tenir res a veure amb l'incompliment de les promeses electorals? L'actual crisi és fruit de les polítiques de la dreta grega, però quan el PASOK va guanyar les eleccions fa uns mesos, es convertí en el seu gestor. El PASOK va prometre llocs de feina, increments salarials, millora de les pensions, amb uns majors ingressos que havien de sortir de la pressió fiscal sobre els més rics i l'Església, el control de l'evasió fiscal i la lluita contra la corrupció. Al final, en tost de posar en marxa un programa socialdemòcrata, els socialistes del PASOK es limiten a aplicar els dogmes del FMI