Mestre Carreras

Normalment, els límits que tenim el marquen els recursos sempre escassos i la necessitat que retin el més possible. Dimarts passat vaig conèixer un projecte que segurament podrem realitzar abans que acabi l'estiu. No puc evitar parlar-ne perquè crec que serà ben rebut. El projecte és el que ha posat en marxa un músic, en Vicent García (trompeta), per a recuperar la memòria d'un altre músic, mestre Bartomeu Carreras Llambias.

Jo vaig conèixer a mestre Carreras, el record davant la banda de música, crec recordar-lo també amb l'estudiantina, la mateixa en la que el meu avi, mestre Bep Cardona, portava el penó. Això no obstant, la majoria de joves d'avui no en saben res, del músic. No ens ha d'estranyar, va morir fa quaranta anys ja. Bartomeu Carreras va néixer a Alaior el 1899, fill de Francesc Carreras, mestre de l'escola pública de música d'Alaior i organista de Santa Eulàlia. Uns mesos després que ell va néixer un altre alaiorenc il.lustre: Joan Comas Camps.

No van tenir molta relació amb l'antropòleg, tret que ambdós van ser defensors del republicanisme. El científic comunista va conèixer l'exili, i el músic republicà va conèixer els anys de presó. Quan va tornar a Menorca tot d'una es va reincorporar a la tradició de la música popular, com a compositor, com a intèrpret, com a mestre i com a director. Possiblement sigui un dels compositors més prolífics del segle XX, a Menorca. En Vicent García ha reunit centenars d'obres seves, des de cançons a sarsueles, gairebé quatre-centes.

Cançons que van participar en aquell Festival de la Canción Menorquina o que encara avui s'interpreten en les festes populars, com el seu Comodin. Si en Vicent no ho hagués fet, possiblement hauria estat un coneixement que s'hauria perdut. Durant molt de temps, el músic d'avui ha inventariat i digitalitzat la producció de Carreras. Però Vicent García no només ha recollit la seva obra, sinó que també ha fet un recorregut cronològic per la biografia de l'artista desaparegut el 1971. D'aquí a uns mesos tindrem l'oportunitat de veure aquesta feina al carrer i tindrem, així, més memòria.