La visita de Franco i la premsa

Tanmateix, més que recordar i contextualitzar, el reportatge el rememora i el publicita com un esdeveniment històric, amb la connotació d'una diada per celebrar. Tot i que al reportatge no s'empren aquestes paraules, resulta prou evident el caire triomfal que li dóna. I és en aquest punt que com a ciutadà em permetran de fer les reflexions que segueixen.

Un reportatge fet amb la perspectiva que ha donat el diari Menorca als fets històrics de la visita del dictador seria impensable a Alemanya respecte del període del III Reich. A Alemanya es recorda contínuament el desastre nazi i les conseqüències terribles que va provocar. Es fa des d'un esperit crític, no per rememorar sinó per reflexionar. L'Espanya de Franco, per molt que des d'alguns sectors ens vulguin canviar la història, és un període nefast de la nostra memòria, que va deixar una societat traumatitzada, empobrida i retrocedida respecte els països europeus.

Res a commemorar. Molt a recordar des d'una perspectiva més objectiva. El franquisme no va ser un període normal de la història, sinó una atrocitat abominable basat en la repressió, que com va dir Queipo de Llano "Hay que sembrar el terror eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensan como nosotros."

El reportatge del diari peca d'un dels mals més imperdonables del bon periodisme: donar només una sola visió, no contrastar els fets i les opinions, beure d'una única font d'informació. El resultat és una orientació tendenciosa de tot plegat. De manera que, com es diu en llenguatge col·loquial, els lectors una mica observadors veuen de quin peu bota o "se le ve el plumero" com es diu en castellà. Si aquest reportatge a doble pàgina, plagat de fotografies, anés acompanyat d'alguna reflexió sobre les circumstàncies d'aquell règim dictatorial i d'algunes veus discordants d'aquell dia, aleshores el reportatge trindria un sentit i una funció més honorable. Però es queda en la visió dels victoriosos de tan trista "Victoria". Es limita a fer propaganda, és a dir, a difondre un fet amb la intenció d'incidir en les actituds i les conductes dels lectors. I aquesta actitud no és certament la de recordar, sinó rememorar, no és la d'obrir els ulls a la història sinó la de combregar amb el discurs d'aquell temps.

El fet és que en les tres columnes del text, breu, sobre la visita, la premsa actual, la d'ara, la del s. XXI, es basa exclusivament en la premsa d'aleshores, la del 1960, la del règim. Cal recordar que el mateix diari Menorca apareix a la vida pública justament com a "Diario del Movimiento", amb el feix de fletxes de la Falange. Quina visió ha de donar? Millor dit, quina visió estava obligat a donar? La diada del dictador Franco, basat en un règim polític de repressió de les llibertats i de les opinions, no podia ser altra que el de l'enaltiment. Moltes altres persones van quedar tancades a casa. Moltes altres encara eren tancades a la presó per la seva manera de pensar. No és per tant en una situació de llibertat que la gent es manifesta. Darrera sempre hi havia la por. Els actes multitudinaris del nazisme també eren fervorosos. Donar com a natural i normal un règim autoritari dels més sanguinaris del s. XX és una clara mostra de miopia històrica malèvola i una manifestació del tot injusta.

En aquest sentit, recuperar el discurs de la premsa franquista, sense més matisos i sense ni una paraula per a contextualitzar-la, és simplement un acte d'acceptació d'aquell règim i tal vegada fins i tot de connivència amb la ideologia feixista d'aquell règim antidemocràtic. Certament que les imatges no enganyen: hi ha una multitud de menorquins que van anar a rebre Franco i amb "un inmenso clamor de entusiasmo agitó a la enorme multitud que se apiñaba". Hi manca per tant una visió, repetesc, més objectiva, més plural i més pedagògica d'aquell dia. Entre altres raons, el reportatge és mancat d'objectivitat perquè aquest mateix tractament de la història no s'ha fet per exemple en altres casos.

Quan un grup de persones es reuneixen per commemorar la II República, sovint al Cementeri Municipal de Maó, el diari en treu una notícia de l'acte i punt. No fa cap reportatge sobre les conquestes socials i educatives d'aquell període ni reprodueix en fotografies les manifestacions populars de celebració. Són per tant tractaments ben diferents, en consonància amb l'orientació política majoritària del mitjà. Per suposat, en té dret. De la mateixa manera que dec tenir dret a donar-ne una altra opinió, si em publica aquest article. Crec que molts lectors del diari s'han sentit ofesos com jo, tot i que quan Franco arriba a l'illa jo encara no havia nascut. Gràcies i disculpin per les molèsties.