Religió a l’escola, un espai per a multiplicar

No repetiré el que va dir Miquel Maria, ni el que va dir ja fa uns dies un altre professor de religió en aquest mateix Diari, Santi Cardona, ni tampoc el que expressava al Full dominical Francesc Torralba Rosselló, professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, sobre la importància de la religió a l'escola, aquestes setmanes passades. Sols intentaré aprofundir i ampliar.

1) L'Escola de religió catòlica, multiplica els coneixements. L'altre dia comentava a uns dels meus alumnes que Albert Einstein i Max Planck –els cervells més oberts de la física del segle XX- no sols miraven amb gran simpatia la religiositat sinó que l'impulsaven. I ells no s'ho creien. I vaig prendre gust recordant i comentant algunes de les seves expressions. Eistein, tot i afirmar que no creia amb un Déu personal que premia els bons i castiga els dolents, parlava així: "La funció més important de l'art i de la ciència és despertar el sentiment de la religiositat còsmica en qui la cerca" "Estic d'acord amb l'opinió de que en aquest temps els únics profundament religiosos són els investigadors científics seriosos"

"L'experiència més bella i profunda que pot tenir l'home és el sentit del misteri" "La força sense amor és energia gastada en va" "Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur". I Max Planck, el descobridor de la porta del món quàntic, net i rebesnét de pastors i teòlegs luterans, no veia cap contradicció entre ciència i religió; mes encara, hi trobava paral·lelismes.

L'Escola de religió multiplica certament els coneixements. Presenta fets i personatges prou coneguts i importants pels alumnes i accentua la seva part humana, la seva estima pel misteri, per la sorpresa, el respecte que mereix tot, la importància de no "posseir" del tot absolutament res, viure amb horitzons oberts. I ja és important per a ben viure i ben conviure adquirir senzillesa, també senzilla científica a favor del progrés.

2) L'Escola de religió catòlica multiplica les referències. Val la pena conèixer les persones que han merescut un reconeixement especial en el camp de la ciència, de la literatura, de la història... Però també és necessari, tant o més i a favor de la bona convivència diària, conèixer i admirar els qui són reconeguts socialment a causa de la seva ètica i del seu despertar consciències a favor de tots els àmbits humans, sense complexos i límits.

Aquests dies els he parlat, per exemple, del llegat profètic de Zilda Arns, metgesa del Brasil –germana del cardenal dels drets humans, Paulo Evaristo Arns-, que va morir sota les runes del terratrèmol d'Haití. Na Zilda va dedicar tota la seva vida a vetllar per la salut de les persones més vulnerables. Acompanyà a més d'un milió vuit-cents mil menors de cinc anys, i a més d'un milió quatre-centes famílies pobres.

Els educadors sabem que no són importants tan sols els qui ho són en el camp de la ciència, de la literatura, de la història... Ho són, també, els qui pertanyen al camp de l'ètica, de la religió, de la solidaritat...

3) L'Escola de religió catòlica multiplica el camp del saber. Ens ajuda, per exemple, a conèixer i a valorar la diversitat cultural i religiosa avui existent entre nosaltres; a adquirir actituds per a reconduir a favor de tots, presències, paraules, símbols...

Com diu Miquel Àngel Maria, jo també em don per satisfet si els meus alumnes aprenen a pensar més del que feien iniciant el curs. No poques vegades els he dit: "No sé si heu arribat a tenir molts o pocs coneixements de la religió, però entre tots hem après un poc més a pensar i a aprofundir. Ja estic prou satisfet. Qui aprofundeix es sorprèn. I la sorpresa es una actitud religiosa bàsica". Einstein era amant de la sorpresa. Vos recoman llegir la novel·la d'Alex Rovira i Francesc Miralles "L'ultima resposta", que tracta sobre Eistein.

Crec que l'Escola de religió multiplica l'adquisició de l'autonomia, de la solidaritat, del respecte, de la llibertat... Aporta un sentit a la vida i la valora.

Us ho dic amb convenciment, si tornant a néixer formés de nou part d'un Claustre de professors, m'agradaria ser-ho com a professor de Religió o de Filosofia. I és que no conceb una educació sense donar importància cabdal i específica al desenrotllament de la capacitat de pensar i de sorprendre'ns.