TW
0

Dijous va començar la votació popular de les obres que s'han presentat al premi Ciutat d'Alaior de pintura. Avui continua. I acabarà diumenge. Després comptarem els vots i sabrem quina ha estat la proposta pictòrica que ha reunit més simpaties dels assistents. Segurament, la votació també ens informarà de quines són les preferències artístiques d'avui, a Alaior. És clar que tenc una certa inquietud per veure quin serà el resultat, però també per saber si es motivarà o no a la participació.

També, durant aquests dies, m'han fet la crítica de considerar que, en temps de crisi, l'Ajuntament no ha de destinar 3.500 euros a un premi de pintura. Pel que fa a inversions en cultura i art, aquesta postura sol ser present tant si vivim temps de crisi com temps de bonança. Encara existeix una certa tradició de creure que invertir en creativitat artística és llançar els diners.

Total, una revetlla en una festa popular surt més cara, i no deixa res (a la comunitat). Encara que em surti llarg l'escrit intentaré donar breument cinc raons de per què és una bona opció. 1) amb l'increment del premi s'ha incrementat la participació i, de resultes, el nivell; fins ara, l'Ajuntament convocava un premi de 1.000 euros per Sant Llorenç, en els anys bons s'hi presentaven cinc o sis pintures, aquest cop han estat 69; 2) amb la convocatòria d'un premi atractiu motivem uns seixanta artistes a crear, a fer feina per a presentar; hi ha economistes que presenten les crisis com a períodes de falta d'iniciativa, per tant, activar iniciatives creadores també pot ser una manera de respondre a la crisi; 3) amb la reunió de 69 obres de bon nivell cream un centre d'interès cultural insular durant uns dies a Alaior, no només en el món de l'art, sinó en general; 4) amb el foment de la creativitat artística també es genera patrimoni artístic que passa a enriquir el fons municipal, és un art que es patrimonialitza, un valor (els 3.500 euros, en aquest cas) que no es perd, sinó que es transforma; i 5) amb l'experiència de la votació popular, que després avaluarem, insistim en aquesta idea de participació i es provoca una major atenció dels espectadors a l'hora de valorar les obres presentades, això s'observa fàcilment en la sala d'exposicions, s'observa que l'interès del futur votant en l'obra que mira és més alt que en una exposició convencional.

Crec que les cinc raons són prou de pes per apostar per propostes com aquesta.