El final dels dies

Aquí tenim el desastre apocalíptic de la costa de Florida degut a la voracitat del capitalisme depredador (BP) o el no menys apocalíptic desastre de la pèrdua gegantina de masses polars i l'escalfament del planeta. Aquests no són desastres naturals com el del volcà islandès que amenaça l'economia europea molt més que la crisi grega o els especuladors decidits a acabar amb l'euro. Hi ha experts que troben que pot durar dos anys, l'erupció de cendres volcàniques. Hi hauríem d'enviar a Zapatero, que diria que no passa res, ben igual que ho va dir de la crisi quan encara estàvem a temps de prendre mesures, com ho havia dit Mariano Rajoy quan afirmava que el Prestige deixava anar uns filets de petroli i poca cosa més.

La negació dels fets no implica la seva desaparició. Aquí tenim Esquerra Unida que resta en tost de sumar, en aquesta dèria de la fragmentació essencialista. Aquí, a Menorca, estam rodejats per tot arreu, els borns que colonitzen les platges i esperen que el primer incaut posi el peu a la mar, les erugues peludes que es multipliquen en els alzinars i les erugues processionàries que ja s'han fet fortes als pinars, en Pepe Suárez que s'ha passat a la conselleria de Turisme, els ajuntaments que no poden contractar les hamaques i ombrel·les de platja, les rissagues de mig metre que fan tancar el port de Ciutadella, el dic que no s'atura de créixer, els pensionistes que ja estan avisats, els treballadors públics que han tornat a ser caps de turc de la mala política del Govern espanyol, en Revilla de les anxoves que diu que ara ja no serà graciós, sinó que serà molt dur amb en Zapatero.

Que volen que els digui, quan veig en Revilla és com si vegi Schwarzenegger un poc reduït. Segurament ell és l'heroi que ens traurà de l'enfango.