Entre col i col, qualque lletuga

Fa molts anys que n'Eduard, ciutadellenc de naixement, tresca per Maó i es Castell. No sé de què estàvem xerrant, perquè jo estava absort, una mica distret, però en un moment determinat vaig sentir que rallava de lletugues. Llavonses li vaig demanar un tros de paper i un bolígraf i vaig escriure aquesta paraula: 'lletuga'. "Ara m'estic demanant -vaig dir-li- per què es diu lletuga". Per simple intuïció, jo havia escrit també sa paraula 'llet' en aquell mateix paper, extrem que ell em va confirmar. "Saps per què? -em va contestar-. Idò açò deu ser perquè té llet".

Ara puc afirmar que anàvem ben encaminats. Una lletuga és una planta "de la família de les compostes, de diferents espècies del gènere Lactuca, i principalment la Lactuca sativa, de tronc ramós, fulles radicals dretes, blanes, transovades, i les de tronc horitzontals acorades; es conra en els horts i es menja com a enciam".

Coromines (Diccionari Etimològic, Tom V, pàgina 174) ho explica molt clarament: "Lletuga, del llatí 'Lactuca' enciam, lletuga; que és derivat de 'lac' en llatí, amb sufix adjectiu 'ucus', hi estan d'acord tots els naturalistes llatins, Varró, Plini, afirmant que 'té llet', 'fa llet'; i precisa Celsus que es refereixen al caluix ('coliculus') o tronxo que a l'estiu -'aestiva'- "lacte repletus est" (açò és, que està ple de llet)".

Per avui no n'hem de parlar més de ses lletugues, excepte recordar aquella dita molt casolana, molt nostra, molt menorquina: "Entre col i col, qualque lletuga". Alcover-Moll interpreta que açò es diu referint-se a coses que interrompen una sèrie d'altres coses homogènies, llevant-ne sa monotonia. Jo també li he donat, des de sempre, es sentit de que si entre col i col hi posam qualque lletuga, vol dir una manera d'aprofitar bé 'es sembrat', d'aprofitar bé ses coses, en fi. Voltros què trobau?

Aquesta multiplicitat d'interpretacions forma part de sa màgia des llenguatge, una màgia lligada intrínsecament a sa llibertat d'enteniment que tenim ses persones.