TW
0

Mai no ho he quantificat, però són molts els francesos que cada any arriben a la nostra Illa empesos per una força desconeguda que els obliga a fer un aturada en la seva vida quotidiana -ja siguin uns dies de vacances per rompre la rutina laboral o com un al·licient més en el marc d'una merescuda jubilació- i passar uns dies en la seva Minorque. Ben coneguda és la petjada que els francesos van deixar a l'Illa en el segle XVIII, durant la seva breu ocupació militar entre 1756 i 1763, amb la construcció d'una església dedicada a Lluís XI, el rei cristianíssim, i el projecte per edificar un poble al seu voltant. És cert que el seu llegat -a més de Sant Lluís, inclou la promoció de les arts i la potenciació de l'avui reivindicat Camí de Cavalls, entre altres- no es pot comparar amb el que ens van deixar els britànics. Però no hi ha que oblidar que un bon nombre de francesos són fills, néts o besnéts d'emigrants menorquins que en els segle XIX van anar a Algèria per cercar la fortuna que la seva Illa els negava. Molts francesos han volgut conèixer la terra dels seus avantpassats i, des de llavores, cada any vénen a l'Illa en una mena de ritual que els reforça els seus orígens, tot i no haver nascut aquí. Molts d'aquests francesos han creat associacions a França per mantenir viu el caliu que els lliga amb Menorca. Per què les autoritats no aprofiten aquesta circumstància i es promociona més l'Illa en el mercat francès?