L'autenticitat de qualsevol ofici en declivi o en perill d'extinció l'hem d'anar a cercar en les persones que l'han practicat al llarg dels temps. En el cas dels mariscadors maonesos, comptam amb una relació dels que va conèixer Cristòfol Mus Llabrés (1913-1999), amb un total de 42 mariscadors, tretze dels quals eren familiars seus en diferent grau. A més, hi he pogut afegir alguns detalls de les seves biografies parlant amb gent lligada a l'ofici, principalment amb els dos darrers mariscadors "esquitxadors" que són entre nosaltres, en Mando Capó i en Guillermo Company, així com amb Tòfol Mus Reynés, fill de l'autor de la llista.
MARISCADORS
Començam, idò, pels que duen el llinatge Mus, de diferents generacions. I ho feim pels tres germans Lluís, Paco i Tòfol Mus Pons, d'aquest últim mariscador i pescador en parlàvem a l'article anterior. Fills seus eren Pepe i Tòfol Mus Llabrés. En Pepe (1899-1987), de qui rallarem més endavant, va tenir vivers, posà muscleres i es guanyà la vida com a mariscador fins el darrer moment. Vivia al carrer Santa Eulàlia i tenia el magatzem al Moll de Llevant, just passat l'actual Nashville. En Tòfol, l'autor de la llista, va començar de mariscador i pescador com tants altres familiars seus, fins que es casà amb la filla de Can Reynés i va ser patró dels bots berguiners.
Rafel i Esteve Mus eren germans, i també cosins dels primers de la llista. El primer era conegut com mestre Rafel "des Banys", era palpador i especialista en capturar pops. El sobrenom li ve d'haver posat una caseta a la punta des Gas, perquè les dones es poguessin banyar a la mar. Entraven vestides per la porta, prenien els banys de mar i reapareixien al moll, altre cop ben vestides. El banyer era de llenya i desmuntable, n'hi havia devers tres al port de Maó. Els primers fixos van ser es Banyers de Pedra.
Seguim amb un pare i un fill, Rafel Mus Anglada i Andreu "Favet". Aquest va morir cremat, als 36 anys, al seu domicili del carrer Concepció. Tenia garrafes de gasolina dalt el porxo. Hi pujà una matinada d'estiu, va encendre un llum i va prendre la gasolina amb la calor. La casa va cremar amb ell a dintre.
Antoni i Rafel Mus "Rafeló" també eren pare i fill. Fa un mes s'ha acabat de restaurar el gussi d'en Rafeló. És un poc particular, ja que té senó a popa, com les barques mariscadores. El mostrarem més endavant.
Novament ens trobam amb una saga de pare i fill, tots dos del mateix nom, Bernardino Mus "Dinis". El fill vivia a les cases dels pescadors.
Deixam el llinatge Mus, per conèixer els germans Antoni i en Pere Carreras "Revull", que tenien una barca mariscadora, però no eren pescadors de xerxa.
Els germans Baltasar i Miquel Ortega són dels més veterans de la llista. En Mando Capó, de 86 anys, els recorda de quan era un al·lotell. Eren palpadors i mariscaven dins herba, on sempre hi havia una escopinya que sabien trobar.
N'Antoni Comelles "sa Pitoa" era un altre dels més veterans. En Guillermo Company, de 76 anys, ja no l'ha vist mariscar.
Miquel Ferrà Gelabert "Xenflis" va ser un bon pescador i mariscador. A més se li atribueix la invenció de la ullera de mariscar, que significà el pas de "palpadors" a "esquitxadors".
També va ser el primer a muntar una musclera al port de Maó després de la Guerra Civil. Hem pogut parlar amb un home que hi va treballar de jove.
D'en Miquel "Barraco", a part de dedicar-se a l'ofici, ens consta que se n'anà a Alger.
Joan i Sebastià Periano "Frei" eren pare i fill. En Joan era mariscador de vorera. El seu fill va ser "esquitxador", tenia una barca mariscadora i el magatzem abans d'arribar a la Fàbrica des Gas, devora el del mestre d'aixa Joan Petrus. En Sebastià "Frei" mariscava a l'hivern i molts estius va fer feina a Can Reynés. Acabà treballant a les falues militars de la Mola.
Els germans Tòfol, Bep i Tomeu Fèlix duien el sobrenom de "es Mollets". Tenien un dels magatzems proper a la Fàbrica des Gas, mentre que al Riu Pla hi havia un Viver d'en Mollets. Els germans Emilio i Miquel Company, d'al·lots havien treballat pels Mollets.
Joan i Jaume Mercadal "Jaumó" eren dos germans palpadors. El estius en Jaume s'ajuntava amb en Pepe Mus per sortir a calar, i de fet acabà la seva trajectòria marinera com a pescador.
Entre els coneguts amb el sobrenom de "es Bric" trobam Adrián Mercadal i un germà seu. Després apareixen Josep i Joan Mercadal "Bric", que segons algun testimoni, podrien ser uns nebots dels quals s'havia fet càrrec n'Adrià, que era fadrí. Després haurien estudiat per farolers i anat a viure per Alacant. Un dels "Bric" era bus i mariscador, tenia una botiga al carrer Sant Roc, on venia peus de cabrit, ostres i dàtils, temptadorament exposats al mostrador en ribelles d'aigua. Després de la guerra, una barcassa amb un braç articulat, pouava pedres de davall la mar per treure'n els dàtils. En Bric baixava a embragar les pedres, quan encara no hi havia escafandres; respirava per un sistema de manxa que li donava l'oxigen de dalt la barcassa. Treien pedres que havien estat enderrocades històricament, entre el Repòs del Rei i l'embarcador de les Fontanelles.
Francesc Vanrell va tenir llogat un magatzem devora la Fàbrica des Gas. Un nét seu té un taller de fundició al polígon de Maó.
En Mevis "Saca" tenia una barca mariscadora que pintava amb enclità. També calava revols pels corns i era arter amb els pops, que na Nina –la dona d'en Pepe Mus– venia a la peixateria.
En Pepe "Clapa", un home tot sol, tenia una barca llarga i era "esquitxador", encara que no en venia d'arrel. En Tòfol Mus Llabrés li deixava les ostieres.
A la llista també hi figuren en Francesc Catchot i el seu fill Toni "Xisquet", i els germans Pere i Nan (Joan) Lladó "Salova".
Pel final he deixat els dos mariscadors "d'esquitx" vius, esperem que per molts anys. Ells ens ofereixen el seu coneixement personal del món tan particular que envoltava els antics mariscadors. Un és Guillermo Company "Niuet", del qual en podrem saber abastament, és ple de vitalitat i bona memòria. L'altre és Armando Capó Guàrdia que, com el seu germà Toni i son pare, Antoni Capó Roselló "Cametes", ha estat mariscador i pescador. Dijous que ve coneixerem la seva experiència.
A MIG CAMÍ
La relació que hem repassat és de "palpadors" i "esquitxadors", també sabem que a la vorera hi havia "mariscadors de cavar", que treballaven a peu sec o amb aigua fins els genolls, però encara podríem considerar un cas que es trobava entremig de les dues categories anteriors.
Es tracta d'en Facundo "sa Fura", que no "esquitxava", però tenia un viver a en Cavallo. També era cavador, però amb la particularitat de ser el darrer del port de Maó a fer feina amb un poc més de fons que els altres cavadors: amb l'aigua pels pits. Amb el cavador deixava al descobert les escopinyes, que agafava amb una canya esqueixada i un poc oberta. Pel fet de treballar a un nínxol al qual no arribaven ni els mariscadors de barca ni els "de cavar", en Facundo agafava moltes escopinyes, encara que a la vegada feia una mica de llàstima veure'l, perquè no hi havia vestits de neoprè com ara i era en ple hivern.
_____
adsintes@telefonica.net
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.