Una bona escapçada

Escapçar significa tallar i llevar es cap a una persona o animal (en castellà, "decapitar, descabezar"). Però també significa (en un to menor i traient dramatisme) "tallar i llevar sa part extrema d'una cosa, deixant aquesta més curta". En es joc de cartes, escapçar-les és dividir-les en dos munts, després d'escartejades, posant ses de damunt davall.

Escapçar s'origina des llatí 'ex-capitiare', derivat de 'capite', cap, part superior des cos humà i anterior de sa majoria d'animals. Febrer i Cardona va relacionar ses següents correspondències: "Escapçar cartes" (menorquí); "Alzar, cortar el naype (castellà); "Couper les cartes (francès); Folia lusoria dividere (llatí). Es tracta, com heu vist, de dir "escapçar cartes", també en castellà (espanyol), francès i llatí, d'acord amb el famós Diccionari de Febrer i Cardona.

Una cançó popular menorquina diu: "Una barca és arribada / carregada d'estisores / per escapçar sa llengueta / a ses dones xerradores". La cosa no dóna per a gaire més. En sentir a dir "T'han fotut una bona escapçada!", vol dir que t'han tallat els cabells i te'ls han deixat molt curts.

Ara aprofitarem per fer un incís. Xerrarem des verb 'cabdellar', des qual me'n demanaven comentaris fa pocs dies. Capdellar significa fer cabdell o fil de corda. Un cabdell (que també deriva de 'cap'!) és un conjunt de fil aplegat en forma més o menys rodona ("ovillo", en castellà). Cabdellar, per tant, vol dir replegar-se una cosa sobre ella mateixa. En posarem un exemple agafat d'un diccionari: "Es fred ens cabdella, ens fa anar arrufats". Ja per acabar, en posarem un altre, agafat de sa vida real. S'altre dia una persona feia hores que estava asseguda a dins l'oficina on treballa, molt possiblement asseguda davant l'ordinador. A la fi, ja cansat (era un homo), es va aixecar i va dir: "Estic cabdellat!". Amb açò volia afirmar que sentia es cos replegat, encongit, arrufat, dolorit, enrevenat i rígid. Envergit de tant de seure!, en una paraula.