Quan a l'institut vaig rebre algunes nocions de filosofia, una de la que em va quedar més clara fou que no existeix una veritat única. Cadascú té la seva, i amb la suma de totes, es construeix la realitat. Em perdonaran aquesta introducció metafísica, però és que el cos em demana unes línies per posar negre sobre blanc la trista realitat d'aquells qui es creuen amos de la veritat absoluta, del do de poder discernir què està bé i què no està bé, què és cert i què no ho és.
En aquesta professió de periodista, el redactor sempre està exposat a la crítica, i benvinguda sigui, perquè ajuda a millorar. Ara, un servidor no entén com a vegades les crítiques arriben en forma de dogma, de lliçó d'algú que es creu superior a tot, posseïdor de la càtedra de periodisme per la universitat magnànima i totpoderosa. Suposades lliçons que arriben de gent que construeix també la seva realitat, però que no entén que altres també construeixin la seva. I aquesta gent en cap moment desmunta la realitat de l'altre.
Simplement, la crítica i li intenta treure valor. Critiquen els criteris aplicats a una casa perquè no són els mateixos que els seus. Construir-se a un mateix a partir dels -suposats- defectes dels altres és bastant trist. Però més ho és fer-ho inventant-se els defectes dels altres en base a unes suposades lliçons d'algú que no és ni mestre ni alumne, sinó un més.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.