MARISCADORS DEL PORT DE MAÓ (8)

L'antiga illa d'en Pinto, comunicada amb terra ferma pel Pont de s'Arsenal, constitueix el cap més incisiu de la Base dins aigües del port. Vers el llevant, el primer element que crida l'atenció són els Banyers de Pedra. Però abans dels banyers hi ha sa Nou Pinya que antigament –com es pot comprovar als mapes de l'època– era una caleta prima de fins a tres metres de fondària, on en Tòfol Mus Pons, com d'altres mariscadors, hi havia fet moltes escopinyes. Amb el temps es va reblir la calanca, convertint-se en el camp de futbol i d'instrucció militar de davant els quarters de la Base.

EL PORT PAM A PAM
Aprofitam l'experiència de Guillermo Company per fer un recorregut per les zones marisqueres de la riba nord del port, en el sentit de ponent a llevant, de la Base fins cala Teulera.

Els mariscadors en coneixien beníssim el perfil de la costa, així com el relleu i la composició dels fons marins. La cartografia és elaborada per l'OBSAM, he d'agrair la paciència d'Alexandre Franquesa.

Hem deixat a popa l'illa d'en Pinto, i després de sa Nou Pinya trobam el Coster des Bou. Ben a prop hi ha els Banyers de Pedra, un bloc de casetes de bany que obren set arcs damunt la mar, i que eren de diferents famílies no mariscadores, tot i que la zona és molt fèrtil. Segueix l'àrea des Riu Pla, d'aigües tan tranquil·les com suggereix el seu nom, i aptes pels vivers de cria del marisc. Entre la Punta des Riu Pla i la de cala Rata trobam la vorera de n'Anglès. A la colàrsega de la cala hi ha es Fangar i la raconada de na Prima, una calanca (o cala petita). A llevant de la mateixa hi ha s'Illot i el viver de s'Empit, que per temps era d'en Pepe Mus i actualment dels mariscadors Cabrera. Així arribam a cala Ratolí.

Sortint de cala Rata trobam la caseta de na Pilar Alonso, que al costat té una casa dins la mar, davall és aigua tot, amb un moll on tenien el dipòsit del marisc, i a més hi feien les cordes de musclos.

LA SOLANA
Aquest nom us sonarà familiar, ja que darrerament ha reclamat titulars de portada a la premsa a causa de la decisió de Ports de Balears de recuperar les onze casetes, emparades per antigues concessions fetes als mariscadors maonesos.

Aquestes casetes, construïdes amb es peus dins la mar, van ser la conseqüència de l'activitat que els mariscadors duien a terme en aquesta riba d'aigües primes, que és anterior a les casetes. Es tractava d'uns vivers que es "sembraven" de cries d'escopinyes, que es deixaven créixer dins el fang, com veurem. Fa disset anys es va renovar la concessió a terra, en canvi es van fer llevar els vivers. Fa poc, davant les casetes de la família Milà hi havia uns pilons dels vivers.

Aquests vivers existien –com a mínim– des del segle XIX, ja en parla l'Arxiduc. A una antiga fotografia del port es judiquen els tancats dels vivers, encara sense cap caseta al seu darrera. Aquesta imatge és anterior a la Guerra Civil, ja que hi apareix l'illa de ses Rates que va ser dragada durant la República, les úniques construccions que es veuen a la zona són la de can Pasarius i Villa Pilar. La majoria de casetes que coneixem es devien construir a la dècada dels cinquanta.

Entre els mariscadors que tenien vivers a la Solana hi figuraven Pepe Mus, Rafel Mus "Rafeló", Adrià Mercadal "Bric", Bernardino Mus "Dinis", Mando Capó, Rafel Mus "Favet" i Miquel Ferrà "Xenflis".

Totes les casetes estaven fetes ran d'aigua, fet que permetia tenir un safareig interior, comunicat amb la mar. Dintre hi dipositaven les escopinyes recollides al viver de davant, i les captures fetes a les aigües lliures.

Vaig visitar un parell de casetes de la Solana mesos abans de començar el procés de reversió. Concretament vaig veure la de n'Antònia Mus, filla i néta de mariscadors, que a més –amb la seva família– ens va delectar amb un recorregut marítim per la zona marisquera. La primera caseta que van tenir, que també és la primera per ponent, era de l'avi en Tòfol Mus Pons, i l'any 1950 ja existia. Quan sa mare de n'Antònia es va casar amb en Pepe Mus, emprà els doblers que li van donar a la fàbrica de Can Codina per engrandir-la.

L'altra caseta que he visitat és d'uns dels mariscadors que es segueixen dedicant a la cria del musclo, i la fan servir com a magatzem i obrador de les muscleres. Autoritat Portuària ha adjudicat una nova concessió a la zona per fer-hi amarraments, així i tot, és de suposar que es respectarà la concessió de la caseta en mans dels mariscadors professionals que, ells sí, es dediquen a l'activitat originària.

DES BOLETÓ A CALA LLONGA
Deixam la Solana per seguir el nostre recorregut cap a llevant. Trobam el primer banyer des Boletó, al que segueixen quatre espigons, i s'Esquena Bona. Tot seguit ve el moll i banyer de Sant Antoni, caseta pintada de vermell, com el casat matriu, que contempla el port des de la seva alçada orogràfica i llegendària, que parlava dels amors entre lady Hamilton i lord Nelson, encara que sense gaire fonament històric.

A l'Escull de Sant Antoni hi havia un altre viver, que havia estat el més gran de Miquel Ferrà "Xenflis", i després de Pepe Mus. S'Esquena Ortiga la trobam poc abans d'entrar a la cala de sa Partió. A l'altre costat d'aquesta cala fa la Punta d'en Quinze Sous, seguida de les raconades de sa Basseta i sa Bassa, separades pel caminet d'accés a la conegudíssima caseta Venècia, situada mar endins del port; darrera sa Basseta hi ha el Cementeri dels Francesos, avui molt abandonat i constret entre xalets.

Passat el Bol Nou, hi ha una calanca amb la caseta de ca na Catxot, una de les més antigues. Davant aquesta fa una altina que els mariscadors coneixien com es Vaixell, per una embarcació enfonsada, de la qual només hi queden les quadernes "fossilitzades". Entre quaderna i quaderna els esquitxadors hi treien escopinyes.

A la Punta d'en Dragó hi ha una barbada que feia com a cotonet, que els mariscadors punxien i en treien les escopinyes. Darrera el Racó des Porquer es localitza l'anomenat Cementeri dels Anglesos, aquest més endreçat, construït damunt el 1825, i amb més restes de marins americans que anglesos. Tot seguim passam en Gallerut, sa Punteta i s'Esquena de n'Ase, tot açò abans d'arribar a la Punta de sa Mata, que constitueix un dels contraforts de la boca de cala Llonga, a la que entrarem dijous que ve.

_____

adsintes@telefonica.net