TW
0

Ja tocava! Després d'uns anys gaudint d'alguns dels millors violinistes del món (Kavakos, Midori, Zukerman, Sitkovetsky, Hagner, Schmid...) i de la violoncel·lista Natalia Gutman, per fi podrem sentir al Festival de Música de Maó a un dels millors violes de l'actualitat: l'ucraïnès Màxim Rysanov. El concert serà el proper dijous, dia 22, al Teatre Principal.
És cert que els violistes no són tan coneguts pel gran públic com els seus glamourosos col·legues del violí (sobretot les femenines), però això no treu que siguin intèrprets tan apassionants i valuosos com ells. Per alguna cosa el gran violista i company de Heifetz, William Primrose (1904-1982) definia la viola com un "violí amb estudis universitaris". Per sort, açò està començant a canviar i els bons violistes són cada vegada més apreciats i sol·licitats per actuar als millors escenaris del planeta. Ja ho veuen, com les nostres llagostes, que abans no valien res i ara dins la caldereta són el menjar més exquisit de la nostra gastronomia! Enguany, sense anar més lluny, Rysanov és el solista convidat, juntament amb la soprano americana Reneé Fleming (uau!), per clausurar el proper setembre el Festival BBC Proms de Londres, un dels més prestigiosos del món, en un concert que serà televisat arreu del món.

De fet, Rysanov és un músic realment especial. Molts l'hem conegut i envejat per les seves actuacions i enregistraments al costat de la increïble (i guapíssima) violinista Janine Jansen. El color del so de la seva viola és d'una qualitat tan sorprenent com digne d'admirar. Dotat d'un gran sentit de l'humor, una forta personalitat i exquisida musicalitat, Maxim és cridat per actuar com a solista amb les orquestres més importants del món i amb els millors intèrprets. Ara tindrem la sort de poder-lo escoltar a Maó protagonitzant el "concert de música de cambra" del Festival d'enguany, concert que pren el relleu del que va protagonitzar el Quartet Casals l'any passat.

A Maó, Maxim Rysanov actuarà al costat de dos amics i alhora músics igualment excepcionals. Per una banda, la imponent violoncel·lista lituana Kristine Blaumane, violoncel solista de la Simfònica de Londres, primer violoncel convidat de la Kremerata Bàltica i guanyadora en dues ocasions del Premi Nacional de Música que atorga l'estat lituà. Poca broma. Per altra banda, el pianista rus Jacob Katsnelson, amb una més que notable carrera com a solista i professor al Conservatori "Tchaikowsky" de Moscou com a assistent de Elisso Virsaladze, una altra il·lustre (anava a dir "vella") coneguda del nostre Festival.

El concert d'aquest Trio serà en realitat "tres concerts en un", ja que combinarà fins a tres formacions diferents a damunt l'escenari: a més de poder escoltar dos Trios de Beethoven i Brahms per a viola, violoncel i piano, podrem gaudir de dues obres més: l'Adàgio i Allegro per a viola i piano de Schumann, i la gran Sonata per a violoncel i piano núm.5 de Beethoven.

Si vostès són melòmans, tal vegada els sorprendrà aquesta formació de trio on hi ha la viola enlloc del violí. La veritat és que ni Beethoven ni Brahms van escriure els seus trios opus 11 i 114 respectivament pensant en un trio amb viola, sinó en un trio amb clarinet. Però igual que aquestes obres es toquen sovint amb violí, per què no amb viola, si aquest instrument té una tessitura i una textura més semblant a la del clarinet? Una amiga meva deia que els clarinets i les violes són instruments cosins, i de fet comparteixen una part interessant del seu repertori, com les dues magnífiques Sonates de Brahms op.120 encara que, tot s'ha de dir, sonen millor amb viola.

La interpretació d'aquests trios amb viola requereixen de violistes intrèpids i quasi virtuosos. No cal dir que Rysanov ho és. El color que s'obté de la mescla dels sons de la viola i el violoncel en aquestes obres és magnífica, molt especial, realment bella. Gaudirem de tres músics excepcionals interpretant autèntiques obres mestres del romanticisme. Com a recomanació personal, escoltin amb transparència els dos moviments lents (els dos Adàgios) dels dos trios, el de Beethoven i el de Brahms. Són per posar la pell de gallina, fins i tot la més torrada. Per emocionar-se. Per sentir-se bé. Per desconnectar del món per uns moments, fins i tot oblidar el gol de n'Iniesta. Per gaudir de la vida i de la música en majúscules. Per tornar a somriure. Bon concert.