LITA, L’ATLETA ETERNA

Recordo que vaig començar a guanyar-me la vida com a periodista a la secció d'esports. Corria l'any 1998 i ja llavors, alguna vegada em va tocar escriure d'una atleta ferrerienca, que destacava en la seva disciplina tot i els pocs mitjans dels que disposava a Menorca. D'açò ja n'han passat dotze anys, però encara avui Lita López segueix en primera fila de l'atletisme menorquí. Aquests dies ha tornat amb una medalla de plata amb el seu equip, i tot i que individualment no ha pogut córrer la final, el seu exemple hauria de cridar a la reflexió. Convençuda de la seva voluntat de ser atleta, ha superat la mancança de recursos de la nostra Illa. Amb un bon munt de sacrificis sobre la seva esquena, aconseguí fitxar per un bon club estatal, i campionat rere campionat, ha estat allà. Cert que mai no ha estat una gran estrella, però també és cert que sempre ha estat només a un escaló de l'elit esportiva. I açò té molt mèrit, en un món on el futbol i el bàsquet ho centren tot, i on el flaix de les càmeres quasi mai no apunta cap a una atleta que sempre ha estat a punt de ser la millor. La feina de na Lita és d'admirar. Discreta, silenciosa, sense una paraula més alta que l'altra, tot i la poca atenció que ha rebut. Des d'aquestes modestes línies, rebi el meu reconeixement, i segur que el de molts ciutadans. Ferreries li deu alguna cosa.