És curiós. Després d'un més llarg d'haver fet el viatge, quan intentes fer una selecció de les imatges captades amb la càmera fotogràfica, és quan t'adones de la importància d'una setmana viscuda en contacte amb aquella riquesa cultural, artística i arquitectònica de la regió italiana anomenada La Toscana, i sents la necessitat –quasi l'obligació- de comunicar-te amb qualcú, per compartir l'experiència viscuda durant aquells dies excepcionals.
No he de descobrir un nou món ni res que no consti a qualsevol guia turística de la comarca. Tampoc n'he de fer propaganda. Aquell riu humà que discorre al voltant del "Duomo" de Florència, l'encantadora "Piazza Anfiteatro" a Lucca, la immensa "Piazza dei Miracoli" a Pisa, aquella "Piazza del Campo" a Siena o el poble de San Gimignano, comprimit encara a l'interior de la muralla medieval, són prova inequívoca que quan les forces vives i els qui tenen poder de decisió d'un país saben valorar i promocionar el que tenen, el turisme cultural és una font inesgotable de riquesa (feina), i la competència d'altres destinacions turístiques similars no els afecta en absolut. Quan n'arribarem a aprendre a Menorca?
Curiosament, l'aterratge a l'aeroport més que modest de Florència no et fa sospitar que estàs arribant a una terra on la densitat d'art a l'aire lliure en forma de catedrals, esglésies, monuments i obra civil, és de les més altes d'Itàlia. Tot i així, ja tens informació del que vas a veure i queda confirmat en el moment de prendre possessió de l'habitació de l'hotel, situada a menys d'un centenar de metres de la cúpula o el "campanile" del "Duomo".
La reduïda àrea de la Florència monumental fa que en poc més de mitja hora puguis anar des de la Galleria dell'Academia fins al Palazzo Pitti, passant per la catedral de Santa Maria dei Fiore, museu dell'Opera del Duomo, Il Battistero di San Giovanni, Piazza de la Signoria, Galeria degli Uffizi, Ponte Vecchio, Santa Maria del Carmine... Ja ampliant un poc la volta, te trobes amb la basílica di Santa Maria Novella, basílica di San Lorenzo, basílica di Santa Croce, i per fer-te amb una panoràmica de la ciutat des del Piazzale Michelangelo a l'altre costat del riu Arno, pots arribar fins a l'església romànica de San Miniato al Monte.
He dit passar, però, si vols fer estada a cadascun d'aquests llocs i contemplar les obres d'art exteriors i interiors que guarden, una setmana es fa curta. Obres de Giotto, Brunelleschi, Miquel Àngel, Leonardo, Masaccio, Caravaggio, Nicola i Giovanni Pisano, Tintoretto... Mestres de la pintura, l'escultura i l'arquitectura de l'edat mitjana, els quals deixaren un patrimoni cultural i artístic que, entre cinc i vuit segles després, han convertit la Toscana en una de les regions més visitades d'Itàlia.
La sobrietat i solidesa del romànic contrasta amb la verticalitat i espiritualitat del gòtic, amb els seus arcs apuntats com a característica principal, afavorit per la proximitat de les pedreres de marbre de Carrara, i són l'admiració d'aquells que, com jo, els fa feliços poder veure i tocar pedres treballades –i amb quin art i sensibilitat- pels nostres avantpassats.
Els pobles de la comarca resulten ser tan rics en art com la pròpia capital. Així, tenim Lucca, ciutat natal de Puccini, tancada entre muralles de diferents èpoques, la qual fou, per un temps, residència de la cort de Napoleó. San Michele in Foro, construïda el s. XII, és exemple de l'arquitectura pisano-lucchese i es conserva íntegra i originària. La piazza Anfiteatro que he citat anteriorment va ser construïda sobre els fonaments de l'antic recinte romà i conserva la forma ovalada de l'"arena" de fa dos mil anys.
Pisa, fundada pels grecs del Peloponès i ocupada per lígurs i etruscs abans que els romans, concentra avui l'interès del visitant a la Piazza dei Miràcoli, on s'ubiquen quatre dels monuments més importants de la que fou República Marítima de Pisa.
Com a edifici principal, hi trobam Il Duomo, catedral d'estil romànic-pisano, iniciada l'any 1063. També, el "campanile", començat l'any 1173, que coneixem com a torre inclinada de Pisa, separat de la catedral i, segons diuen, la "pifia" arquitectònica més famosa del món. La panoràmica que es contempla des de la cel·la de les set campanes de l'últim pis de la torre, resulta irrepetible.
El baptisteri, que es començà el 1153 ja amb decoració d'estil gòtic, i el Camposanto monumental, completen el conjunt.
Siena, coneguda per la famosa carrera de Il Palio, a la Piazza del Campo, té monuments tan famosos com el Duomo de Santa Maria Assumpta, amb el paviment de marbre gravat, la trona de Nicola Pisano i el retaule Piccolomini amb escultures de Miquel Àngel.
El que més m'ha impressionat d'aquest viatge impressionant? Sens dubte, a la Galeria dell'Academia, el David de Miquel Àngel i, sobretot, l'obra inacabada d'aquest geni de l'escultura.
He de tancar. Ja m'he passat en l'extensió prudent de l'article. Gràcies, estimada Marta, per la teva companyia i el teu mestratge com a professora del grup d'Art i Cultura de Sa Nostra. Fins al curs que ve.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.