TW
0

Vaja. He d'encendre els llums del cotxe, els matins quan vaig a fer feina a Maó. Això és el primer símptoma que l'estiu s'acaba. Em direu que som un exagerat, però no us adonareu i haureu de preparar la motxilla dels fills que partiran a escola. Quan arriben les festes de Migjorn Gran podem pensar que l'estiu està ben escatat. El dia s'escurça, tan pel matí com pel vespre. A l'hortet de casa, les tomàtigues fan una via de no dir, són vint plantes i cada dia en pots collir. També van a les totes els carabassons, els cobrómbols, els pebres, les mongetes i les albergínies. Són hortalisses que fan estiu, com els flaires de gessamí quan s'enlairen en la frescor del fosquet. A la costa des Pou ja ens trobem a diari per a preparar l'enramada de la festa d'enguany. Són dies de molta activitat. El programa d'actes de cada casa va que vessa i, com que no tens temps per assaborir allò que vius, els dies passen més ràpidament. Et mires el diari i cada dia hi hauria mitja dotzena de bones raons per a sortir de casa i gaudir de la cultura i de l'art, o de la festa. La vivència de la crisi, per a moltes persones ben real, i per a moltes altres per efecte psicològic, ha fet que l'afluència de públic als diferents espectacles de pagament minvi un poc. L'estiu s'acaba el dia que comença; és com la felicitat, que s'esllangueix des del mateix moment de descobrir-la. Quan els ciclistes arriben als Champs Élysées ja pots pensar que la temporada toca a la fi. Avui ja deien que el primer partit de lliga es jugarà el pròxim 28 d'agost, i jo pensava que coincidirà amb les festes de Sant Lluís i la celebració de l'Aloart. Ja hi som. Els equips de futbol comencen a entrenar, ha començat el ball de fitxatges. Bé, és cert que encara hi queda tot el mes d'agost. No ens enganyem, de calor encara en patirem. És cert que encara hi queda l'olor de l'alfàbrega i els plats d'oliaigo amb figues. Hem de reviure encara molta memòria estival, hem d'omplir molta terrassa, amb la conversa que provoca l'encontre. Per a mi, l'estiu bo és el mes de juny, fins Sant Pere, després, el que ve ja és la temporada turística. No és que no sigui bo, és que és una altra cosa.