Retrats d’Alaior

Aquest divendres s'obre una nova exposició de fotografia, a Alaior. No cal remarcar (però ho faré) l'extraordinària embranzida que viu la creació fotogràfica durant els últims anys; sens dubte, els grans avenços tècnics han contribuït a la popularització de la fotografia com a llenguatge creatiu i això ha provocat l'explosió de nous creadors. Hem d'estar contents. Una nova exposició de fotos, per tant. Però, alerta!, no és una exposició corrent, és una exposició extraordinària. Dic que és extraordinària perquè el seu contingut no és gens habitual. Mireu que senzill: una vintena de fotògrafs d'Alaior retraten una vintena de persones conegudes d'Alaior. Mireu, emperò, que complicat: els fotògrafs han de crear una imatge de referència de cadascun dels personatges que hi surten. Tots nosaltres ens formam la imatge de les persones amb què convivim i formem part de les imatges de les persones amb què compartim el dia a dia. Les imatges són complexes perquè estan fetes de molts de detalls i no tots són públics o compartits per la generalitat. Això no obstant, les persones que per una causa o altra són conegudes (pel seu ofici, pel seu art creatiu, per la seva capacitat comunicativa, per la seva major o menor influència en la comunitat local...) es creen una imatge que sol ser comuna a la generalitat, no vol dir que la imatge expressi fidelment la naturalesa de la persona en qüestió, però és la que és. En aquest exposició, cada fotògraf, cada creador, ha d'intentar interpretar aquesta idea i transformar-la en una imatge definitòria. He pogut veure la majoria de fotografies abans que s'obri l'exposició i els puc assegurar que hi ha autèntiques obres d'art.