La carretera i els conductors

És aquest argument, el de la seguretat, un dels que s'estan esgrimint sovint per demanar el desdoblament en la carretera general de Menorca. Però les informacions disponibles no apunten a que sigui més segura un carretera de doble carril. Vegem quines són les dades.

D'entrada, no s'ha d'oblidar que, en un accident, entren en joc tres elements bàsics: el vehicle, la carretera i el conductor. A les nostres terres, els vehicles acostumen a estar en bon estat. De la carretera en parlarem a continuació. Però dels tres elements esmentats, el més important és el tercer, la persona que condueix. Això és el que explica que a totes les carreteres es produeixin accidents. Amb conductors imprudents, no hi ha carreteres bones.

Ara bé, si acceptam que la majoria de conductors es comporten amb correcció, llavors les estadístiques ens poden donar una idea de quines carreteres són les més perilloses. I aquí ens trobarem amb el problema dels que llegeixen les estadístiques a mitges. Per exemple, es diu molt que les carreteres convencionals registren major nombre d'accidents (entre el 75 i el 80 %). Però si ens miram els informes anuals de la Direcció General de Tràfic (DGT), veurem que el 91 % (sí, el 91 %) de les carreteres espanyoles són convencionals.

Quan ja sabem aquesta informació addicional, la cosa canvia. Perquè llavors podem fer la lectura a la inversa. Les autopistes, autovies i altres vies desdoblades, representen el 9 % de les vies a l'estat espanyol, però acumulen entre el 20 i el 25 % dels accidents mortals. Quines són, percentualment, més perilloses?

Els lectors que siguin observadors, veuran que aquí hi falta una dada important, que no facilita la DGT: el nombre de vehicles que circula per cada tipus de vies.

A major nombre de vehicles, més possibilitats d'accidents (més possibilitats de trobar-te amb conductors imprudents). No tenim la dada. Però en tenim d'altres que ens poden ajudar a resoldre els dubtes que queden.

En 2008, es van produir 40 accidents mortals a Mallorca, 10 a Pitiüses i 9 a Menorca. En 2009, varen ser 36 a Mallorca, 8 a Pitiüses i 4 a Menorca. A Mallorca i a Eivissa, les principals carreteres estan desdoblades.

A l'informe de punts negres a les carreteres de Balears, que va publicar Tràfic en 2008, es senyalen 36 punts a Mallorca (la més perillosa és la Via de Cintura -amb 3 i 4 carrils per banda-) i 14 punts a Eivissa. Menorca no té cap punt negre. Això ho ha dit Tràfic en repetides ocasions. Podem pensar amb millores, però el problema principal dels accidents a Menorca no és la carretera.

Per tant, convé no defugir dels veritables reptes en matèria de seguretat viària: l'excés de velocitat, la falta de vigilància en moments clau (matinades de cap de setmana), la manca d'informació sobre l'estalvi real de temps que es pot guanyar fent avançaments (1 minut?, 2 minuts?, 5 minuts?), etc. Com veim, tot està lligat a qui condueix, no a la via en qüestió.

Un tema tan difícil com són les morts de persones en accident, es presta a tota casta de reaccions. Algunes passionals, d'altres més interessades per la vessant política. Totes són comprensibles, però com a col·lectivitat, no ens podem moure només per aquesta casta de raonaments.

La velocitat acostuma a ser el factor més important a l'hora de definir la gravetat d'un accident. Aquí les estadístiques sí que són ben clares. El 53 % dels accidents succeeixen a les zones urbanes i el 47 % en carretera. Però el 80 % de les víctimes mortals es produeixen en els accidents de carretera. A major velocitat, major risc de gravetat en cas d'accident. Menorca té ara mateix les carreteres més segures de Balears. I si realment el que ens preocupa són els accidents greus, no ens convé gens una carretera desdoblada, perquè implicaria incrementar la gravetat potencial de qualsevol accident.

Més enllà de rumors i comentaris de bar, qui vulgui saber realment què proposa el GOB en matèria de carreteres de Menorca, al portal web de l'entitat hi trobarà tota la informació de primera mà. Necessitats de seguretat, aspectes paisatgístics, propostes d'intervenció, calendari d'actuacions, etcètera. Cal seguir parlant de millores a introduir, però ho hauríem de fer sense perdre el nord.