Manolo Bonet05/09/10 0:00
TW
0

Al voltant d'aquestes Festes de la Mare de Déu de Gràcia em ve a la memòria que… ara fa quatre anys el Poble de Maó va vestir d'Or dos dels seus fills, en Joan Manuel Serrat i en Manolo Bonet.

A més, és la Diada del Cooperant que també cau a dins d'aquests dies, cosa que em mou a dir les Bones Festes i també per molts anys més.

Record que en comentar allò de la Medalla d'Or a un company cooperant d'aquí, idò, em va dir… "Cada vez que te otorgan una medalla, la iglesia te da una patada". Al que li vaig respondre: "Quien se ha mojado, no se cala dos veces".

Esser cooperant i solidari amb el nostre mon és una empresa de "caparruts" i millor si hom du "clucales" com les bèsties… Enfila dret i sebre per què has nascut, i hi arribaràs.

Einstein solia dir :"Castigar-me per no ser massa reverend amb l'autoritat, no t'oblidis que la sort m'ha fet autoritat també".

La paraula "solidari" té d'arrel esser "sòlid", i per açò ferm… Jo crec que és un compromís (per vida) a qui no valen els "disfrassos". A la pregunta a un abat de Poblet "Que si aquesta au és mascle o femella"… Ell digué convençut : "Si no és mascle, serà femella".
Àfrica, on jo he viscut d'ençà vaig acabar la carrera (fa ara trenta-set anys), idò, se la berenen perquè l'africà encara es ven per un punyat de "pasta"… i moltes vegades son les mateixes ONGs que en donar sous a nivell d'Europa (per esser justs…), idò, desestabilitzam l'economia nacional.

És per aquest motiu que sovint cooperants i Missions de Pau són atacats, segrestats i potser morts, perquè el nivell de vida propi i també el dels col·laboradors d'aquests viuen a nivells "guai" del que veu la gran majoria…

Jo veig que la paraula cooperant i cooperació tenen bona premsa, emperò sovint la realitat "in-situ" no està tan ben vista.

Dir que cooperació "solidària"… no és cosa esporàdica i de cop com els bolets (si bé hi ha situacions d'emergència que ho demanen), sinó quelcom de sòlid i que arreli en les estructures del país.

A Binde ara que hem acabat tota la feina d'infraestructures i dames, és ara quan la feina de traspassar "poders" (gestió administrativa) a dins la idiosincràsia del lloc, idò, ara ve "lo pelut".

Emperò no oblidem que "Qui sa mulla es darreres, troba peix".

Amicalment.