TW
0

Dirigeixo aquesta columna a les autoritats competents en matèria de riscos laborals. A partir d'avui, m'agradaria que incloguessin els periodistes en el llistat de professions de risc. Sí, sí, ho han llegit bé. Fer informació implica uns riscos que moltes vegades no són ni observats ni valorats. Riscos psicològics, evidentment. M'explico. Els qui ens dedicam a fer de mediadors entre la realitat i el gran públic intentam aplicar el criteri d'objectivitat, i la majoria de nosaltres, treballam sobre fets comprovats, a poder ser amb documents. El risc es produeix quan qui llegeix la notícia no té la capacitat de superar l'esfera individual i es queda només amb la part de la notícia que l'afecta personalment, o amb la seva versió dels fets. Llavors, els informadors rebem lliçons magistrals de periodisme de qui s'autoconcedeix la càtedra de periodisme. En aquesta professió, mai no fas res a gust de tothom, però és que el risc evident és que existeix una facilitat innata i inexplicable per llegir la informació amb una pell fina que irrita.

Per açò, senyors dels riscos laborals, els demano que ens apuntin a la seva llista. Ens poden col·locar a la categoria de "professions fàcilment criticables on mai no es fa res bé". Suposo que existeix aquest epígraf. Sinó, estic segur que molts dels meus companys de professió estaran d'acord amb mi en que som dignes d'estrenar-lo.