TW
0

No tenc gaires dubtes que, a hores d'ara, tant a Eivissa com al conjunt de les Illes Balears, el PSOE és el partit que es troba més ben posicionat davant les eleccions de la pròxima primavera. Són l'únic partit que té candidats clars, que no pateix grans lluites internes i que més o manco té un rumb marcat des dels propis òrgans directius.

D'altres formacions polítiques es troben encara en fase embrionària, o en fase de quallar projectes. No se sap encara on aniran a parar, ni quins acords es podran articular. D'altres, com el Bloc per Mallorca o Eivissa pel Canvi ja està clar que no es reeditaran, i que noves opcions polítiques vendran a ocupar el seu lloc. I, finalment, el Partit Popular, malgrat que teòricament ho té tot de cara per guanyar, viu una situació de divisió interna tan extraordinària que no té garantit res de res. Ja se sap que la gent no perdona les bregues internes ni la inestabilitat. Per tant, probablement no serà la qüestió de la corrupció el que farà perdre al PP les pròximes eleccions, sinó les batusses per quotes de poder. D'un poder que, encara, d'altra banda, el PP no ha assolit. I ja se sap, no diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.

Malgrat les dificultats per què passa el Partit Popular, és molt poc probable, tenint en compte com és d'estable el sistema electoral a les Illes Balears, que el PSOE pugui superar el PP, anant en solitari. Ni en el supòsit que el PP patís una escissió de caire regionalista, que pogués treure uns quants diputats al Parlament de les Illes Balears, no hi hauria cap garantia que els socialistes poguessin superar els conservadors en nombre de vots i d'escons. Per tant, el PSOE no es pot permetre excessives alegries a l'hora d'articular la seua entesa amb d'altres formacions polítiques, especialmente a les illes Pitiüses.

Per això, consider que els dirigents socialistes no es poden permetre alegries com ara frivolitzar sobre les tempestes que es puguin produir a la seua esquerra, sobre el bandejament o no dels nacionalistes no estatistes de futurs acords, o sobre com generar àmbits d'entesa amplis i clars. Ja entenc que la postura més fàcil de totes és la conservadora: és a dir, intentar reeditar allò que ara hi ha, encara que un dels seus components estigui, per dir-ho a la italiana, "in bilico". Però, per sort o per desgràcia, van passant coses, que mouen lleugerament el panorama electoral. I, a hores d'ara, qualsevol lleugera moguda pot canviar dràsticament la correlació de forces dins el conjunt del Parlament de les Illes Balears.

Es tractaria, per tant, de tenir la ment oberta a possibilitats diverses i de buscar sinergies de cara al futur. I de no caure en l'obtusisme de suposar que allò que hi ha ara és l'únic possible, ni que sigui de cara al futur immediat. No per res, sinó perquè, si és així, serà la realitat constatable la que ho desmentirà. I, com dirien les majores, Déu mos guard d'un ja està fet!