Caterina Rosselló Catchot18/09/10 0:00
TW
0

Als anys 60 del passat segle a Eivissa, es va desenvolupar la cultura "hippy", eren els nois de famílies benestants que els seus pares volien protegir de les guerres, concretament Vietnam, cada mes rebien el seu xec, que els donava la seva llibertat. Tot això que ens han contat del seu moviment, canviar el món, fer una vida senzilla, plena de pau i amor, només és el vernís, sí el lleves, només et queda la més pura i crua realitat, un gran muntatge mediatic, però sense cap valor ètic, ni moral, una gran estafa, en la que molts van creure, sense que mai hagués existit.

No hi ha cap cultura hippy, ans al contrari, la contra cultura hippy, aquesta sí que va existir, i alguns nois i noies enlluernats per aquesta contra cultura, van anar a Eivissa, a trobar allò que deien que havien aconseguit, un món diferent lluny de les guerres i de la societat de consum. La realitat era ben diferent, tot anava lligat al xec mensual, allò de "pau germà", "compartir els aliments", viure com si allò fos una comuna, mai havia vist tanta mentida junta, tot era totalment irreal, tan irreal com el que ells pensaven mentre anaven drogats.

Fins i tot hi havia persones que es preocupaven per aquest pobres infeliços. Ja ben entrats els anys 70, es va començar a dir: El moviment hippy ha estat absorbit per la cultura de consum, per la cultura de mercat, ja tornaven a formar part de la societat "normal", i sí que també és veritat que algun eivissenc viu i amb els mateixos escrúpols que ells, va aprofitar la conjuntura: el mal anomenat "contracultura o cultura hippy" per atreure visitants a la illa i d'aquesta manera, muntar un bon negoci turístic. No s'ha de llevar mèrits a aquests personatges de gran iniciativa mercantil, els hippies van passar a ésser un atractiu turístic i també un gran reclam, qui no havia sentit parlar mai dels "hippies"?

Però sense els xecs dels seus pares, no haguessin ni existit, com es va dir durant una gran època, "i flors", després " i flowers", el lema dels hippies, "fraternitat, llibertat, amor i pau", no al van inventar ells, si no record malament crec que des que l'home és home i la dona és dona, aquestes quatre paraules han estat sempre presents al llarg de tota la seva història i amb lletra grossa.