TW
0

Ferran Suay és professor de Psicobiologia de la Universitat de València i d'ençà fa uns anys ha impartit cursos de formació i tallers sobre conducta lingüística a tot el domini de parla catalana. Amb Gemma Sanginés acaba de publicar el llibre Sortir de l'armari lingüístic (Angle Editorial). Aquests dies ha vingut a Menorca convidat per l'Stei i els dies 1 i 2 d'octubre torna per a les Jornades de Normalització organitzades pel Consell Insular.

La proposta de Ferran Suay i Gemma Sanginés és la de superar els temors i les conductes de subordinació dels catalanoparlants, que sovint es veuen forçats a ser més aviat catalanocallants. Qui vol viure en la seva llengua al seu país i troba mil impediments trobarà en aquest llibre una proposta d'autoajuda. La "timidesa lingüística" com a conducta habitual explica en bona part la situació d'abandonament de la llengua catalana per part dels seus parlants. Aquesta conducta generalitzada de canviar al castellà en la mínima ocasió on es preveu alguna mena de "dificultat" fa que la vitalitat de la llengua catalana perdi cada cop més punts. I així, per exemple, s'explica com les persones nouvingudes que no coneixen ni el català ni el castellà aprenen primer el castellà encara que el seu entorn sigui majoritàriament en català.

Els comportaments i les actituds dels catalanoparlants expliciten o impliciten que l'ús de la pròpia llengua és massa vegades una incomoditat. El llibre per tant es planteja com una descripció de situacions i un seguit de recursos per fer front a aquesta incomoditat, amb l'objectiu d'usar amb tota naturalitat la llengua. Mantenir la llengua sense tenir la sensació de malestar.

Segons Ferran Suay, "per a entendre a quina actitud aspirem, n'hi ha prou de pensar en alguna persona castellanoparlant que, de ben segur, tots coneixem: si ho vol, parlarà castellà tothora, amb independència de quina llengua utilitze el seu interlocutor, i sense donar mostres de cap engavanyament o incomoditat, ni pensar-hi, de sentir-se incorrecta o maleducada pel fet d'expressar-se en la seua llengua. I encara més, això ho fa amb total independència de si viu al seu poble o al centre d'Igualada. Doncs això mateix, ni més ni menys, és allò a què podem aspirar els catalanoparlants; això sí, només quan som al nostre territori. Les lleis, en principi, ens en reconeixen el dret. El que falta ara és que nosaltres mateixos ens el reconeguem, i, fonamentalment, que passem a exercir-lo amb desimboltura i comoditat."

Amb els tallers de formació de l'STEI els dies 23 i 24 de setembre i les Jornades de Normalització del Consell Insular els dies 1 i 2 d'octubre els menorquins tenim l'oportunitat d'aprendre i d'aplicar a la vida quotidiana els recursos psicològics personals per l'assertivitat lingüística.