En el dos-cents aniversari de l’Orgue de Santa Maria

El contracte es va signar a Maó el 2 de juny de 1806 i, tres anys més tard, el gran instrument va ser transportat a Maó pel patró Antoni Gelabert, que aconseguí de burlar el bloqueig imposat per les guerres napoleòniques que dificultaven el tràfec marítim pel Mediterrani. Un any més tard, l'orgue era ja ben instal◊lat i es va inaugurar solemnement el 30 de setembre de 1810.

L'orgue, que ha sofert algunes obres de restauració i de reforma degut als períodes difícils que ha viscut, consta de 51 registres, 3.210 tubs (3.006 quan sortí de les mans del constructor) i quatre teclats, tres manuals de 51 tecles, i un pedaler que, originàriament, tenia 12 notes i que, posteriorment (l'any 1955), s'amplià a 30, deixant així l'instrument apte per a la perfecta execució del millor repertori organístic.

Estem, doncs, davant un instrument molt notable: un orgue d'època de transició, que combina recursos de la vella escola espanyola de construcció d'orgues amb caracterís-tiques d'origen alemany i una certa orientació romàntica, que té una clara influència de l'escola francesa. Però el que més sorprèn i satisfà d'aquest instrument és la perfecció de la seva qualitat sonora degut als immillorables materials amb què treballava Kyburz (Otter va morir al poc temps d'iniciada la construcció de l'orgue), qualitat que el situa en la primera línia dels orgues històrics europeus.

La Fundació de l'Orgue de Santa Maria, constituïda el 1993 per vetllar per la conservació de l'orgue, tenir cura del patrimoni musical de la Parròquia i per dur a terme una activitat pastoral per mitjà d'accions culturals, ha tingut cura d'aquesta joia que els més grans organistes del món han lloat.

Certament, hauríem volgut celebrar el dos-cents aniversari de la inauguració de l'orgue amb una restauració en profunditat d'aquest instrument que, tot i les reformes parcials que s'hi han anat fent, manté encara l'originalitat que li va dar Kyburz, el seu principal constructor. Tanmateix, el pas del temps, que malmet inexorablement totes les coses, demana que fem una exhaustiva restauració de l'orgue, l'estudi de la qual vam encarregar al prestigiós orguener Gehrard Grenzing.

La voluntat de dur a terme aquesta restauració, que implicaria recuperar les manxes originals, que es conserven encara a Santa Maria, però que estan inutilitzades des de fa molts anys, la refacció d'algunes de les reformes que es van fer als anys de postguerra, i l'ajust de tots els mecanismes d'un instrument tan gran i complex com el nostre, comporta un cost que avaluem aproximadament en un milió d'euros, xifra que haurem de cercar amb l'esforç de tots (institucions públiques, privades i persones individuals) si volem que l'orgue continuï essent la joia que tots volem que sigui.

Malauradament, la crisi econòmica ha impossibilitat de fer la restauració que ens hem proposat per al dos-cents aniversari, a la qual, però, no renunciam, perquè creiem que Menorca, en un moment o altre, l'haurà d'afrontar.

Tot i així, no hem de creure que l'instrument està abandonat. Ben al contrari, se'n té cura dia i nit, se'l neteja, se l'afina i se'l posa a punt per a tota classe de concerts. De fet, l'orgue sona de juny a octubre amb una audició diària de mitja hora, atén la litúrgia parroquial i ofereix diversos concerts cada any, amb prestigiosos organistes.

El que sí ha pogut fer la Fundació és promoure la construcció d'un nou orgue d'estudi i de concerts, que encarregar a l'orguener barceloní Joan Carles Castro. L'orgue, de 500 tubs, va ser inaugurat el passat més de juliol amb un concert al Teatre Principal de Maó a càrrec de Tomé Olives i Bernat Ballbé. I un cop s'hagi acabat el pis que s'està refent a l'església de Santa Maria, aquest nou instrument serà instal·lat a l'antiga capella del baptisme, i posat a disposició del Conservatori de Música de Menorca, de les Escoles Municipals de Música i de tots els que vulguin dedicar-se a l'estudi d'aquest instrument.

Amb motiu d'aquests dos segles d'existència, la Fundació ha convocat diversos actes que es van iniciar amb un concert de Montserrat Torrent; que van seguir amb el concert del passat mes d'agost pel matrimoni d'organistes francesos Lebrun-Laurent; que seguirà el mes de novembre amb un concert del baríton Lluís Sintes acompanyat de l'organista Tomé Olives, i que culminarà, el mes de desembre, amb un concert del Cor Lerània, de Barcelona, acompanyat per l'organista Jonatan Carbó.

L'acte central tindrà lloc aquesta setmana. El dia 30, es farà a l'Ateneu de Maó la presentació del nou llibre de Gabriel Julià sobre l'Orgue de Santa Maria, seguida d'una conferència de l'orguener Gehrard Grenzing, profund coneixedor del nostre instrument, que parlarà d' "El primer orgue europeu". I l'endemà, 1 d'octubre, serà l'organista francès, Michel Bouvard, el qui oferirà el concert central d'aquestes celebracions després que la Coral Sant Antoni, que té la seu a Santa Maria de Maó, canti el TeDeum Laudamus de Mozart, acompanyat de Tomé Olives.

Amb aquestes paraules vull convidar tots els menorquins a assistir a les celebracions programades, alhora que també voldria encoratjar-los perquè prenguin consciència d'aquesta joia que posseïm, que tenim l'obligació de transmetre, en les millors condicions, a les generacions que venguin darrere nostre.

–––––––

L'autor de l'article és president de la Fundació de l'Orgue de Santa Maria de Maó.