Estratègies inexcrutables

En les estratègies humanes, emperò, no sol imperar la inexcrutabilitat. Malgrat tot, sembla que aquesta senyoreja completament la política general de les illes Balears i la particular de cadascuna de les illes (salvant-ne Menorca i Formentera, no sé si perquè es troben geogràficament una a cada extrem).

Pel que fa a la política general, fa temps que ens anam fent preguntes que, malgrat semblar increïble, ens duen cap a la resposta més surrealista de les possibles. Com la revolució que devora(va) els seus fills, a la França del XVIII o a la Rússia de principis del segle XX (on els líders, de manera sistemàtica, passaven per la guillotina o per l'afusellament qualsevol que els pogués fer ombra), els tentacles estatals, amb l'ajut dels seus acòlits locals, varen agafar un dels artífexs del govern progressista de les Illes Balears i el varen ficar a la presó.

Supòs que com a premi a haver fet possible que a aquest país pluriinsular l'esquerra tingués una oportunitat a través del desbancament del PP. Hem de suposar que l'Agència Tributària i cia s'haurien estimat més que a les illes manàs durant quatre anys més en Jaume Matas? Hem de suposar que ho hauria volgut tota la progressia local? Ho hauria desitjat el Bloc?

Però, les coses van com van, i els fets no deixen lloc a dubtes. El setge a l'artífex del govern progressista de les Balears es va ampliar com una taca d'oli i esdevingué, de mica en mica, un setge al seu partit. Es tractava de no deixar ningú viu a les proximitats dels que realment havien fet possible el canvi.

Ara, alguns sondeigs semblen indicar que els brillants estrategues de l'esquerra hispano-insular s'estan sortint amb la seua. Efectivament, les frontisses se n'aniran a can Pistraus, si no són capaços d'articular quelcom que la gent percebi com a prou novedós com per votar-ho. El resultat final, emperò, sense tenir cap bolla de vidre, sembla clar i anunciat, com la mort aquella: l'esmicolament de la frontissa beneficiarà fonamentalment el Partit Popular, que tot i la tira d'imputats, els casos de corrupció que han anat sortint i tota la pesca, té molts números per poder guanyar les pròximes eleccions per majoria absoluta.

A Eivissa, la cosa va igual, però més. Un PP tocat i sense lideratge, amb contínues baralles per aparèixer a les llistes i ganivetades internes que, per primera vegada, es poden observar clarament des de l'opinió pública, es frega les mans del regal que l'esquerra els acaba de fer, i que pot esdevenir l'espasa de Damocles de totes les forces progressistes insulars. Ni dissenyat estratègicament des d'un despatx "popular" la jugada no hauria pogut ser més clara. Fins al punt, que no podem deixar de demanar-nos si els estrategues del Partit Popular, contràriament al que passa amb els del PSOE, són tan hàbils que han sabut infiltrar elements seus a les files del contrari per guanyar la batalla des de dins.

El drama absolut seria que aquells que treballen per intentar aconseguir la quasi victòria del PP no fossin conscients de per a qui estan treballant i pensassin, increïblement, que estaven treballant a favor de l'esquerra. O se'ns escapa alguna cosa que desconeixem completament i que, com els camins del Senyor, és inexcrutable.