La festa d’avui

Avui és festa. Quan jo era petit, i d'açò ja fa molta estona, també ho era. Malgrat que amb els anys les neurones es tornen capricioses i manipulen els records així com els ve en gana, he intentat reconstruir aquell dia. El 12 d'octubre era el Día de la Raza. Aquella era una setmana gran en la Formación del Espíritu Nacional. El dia primer era el del Caudillo i el dia dotze el de la Raza. Quin munt de redaccions que fèiem, llavors! L'església també aprofitava l'avinentesa de la raça per a celebrar el dia del Domund, que crec que volia dir: Domingo Mundial de las Misiones. Si féssim avui una enquesta entre la gent jove amb una pregunta així: escolta, saps per què és festa avui?, ja podem imaginar quin seria el percentatge de respostes encertades. Avui era festa per recordar que Colón, aquell dels pantis marrons, va arribar a Amèrica. En realitat, ell no ho sabia, però hi va arribar. I aquell descobriment va suposar l'inici d'un temps de plenitud, l'inici de l'Imperi espanyol (deixem fer el petit detall de si Espanya existia o no el 1492). Això de l'Imperi Espanyol excitava molt en temps d'en Franco. Bé, alguns es van fer molt rics amb el que van espoliar als indígenes. A aquesta celebració li vam donar el nom de Dia de la Raza, la connotació política no podia ser més clara. A l'escola ens ho ben explicaven i nosaltres omplíem pàgines de redaccions al·lusives al fet. Aquella diada també prenia altres noms: Día de la Patria, Día Nacional de España, i coses per l'estil. Com ja he dit, aquella setmana també era la del Domund i els fillets rebíem unes curioses rodioles, unes amb la cara d'un fillet negre, o groc, o pell roja, i teníem la missió de recollir donatius de la família i els veïns. No sé si ho record bé, però em sona que després els fillets entregàvem la recaptació i es feia públic el que havia recollit cadascú. Perquè el 12 d'octubre fos complet també se celebrava el Pilar, i la Mare de Déu que havia encapçalat la resistència contra els francesos de Napoleó esdevenia Patrona d'Espanya i de tot l'antic imperi. Quines coses. Amb el temps, aquella terminologia es va substituir per una altra, més correcta, i s'ha intentat omplir la jornada amb un altre contingut: el rei rep els presidents autonòmics, es fa una desfilada militar i hi ha una espècie de gran parada hispanoamericana, amb festa grossa. En el fons, amb una altra escenificació, el missatge continua vigent: la representació del poder.