TW
0

L'any passat vaig començar una feina d'investigació històrica que pretén reunir les biografies dels més destacats personatges menorquins que van patir l'exili després de la guerra civil. La dictadura feixista en va esborrar la memòria, els anys que han passat d'ençà la seva mort ens han ocultat els rastres, la societat actual té poc interès per a conèixer la pròpia història i hi ha poca ajuda institucional. Tot això fa que hi hagin tants noms que hagin desaparegut (quasi per sempre). Aquest any he tret un llibre que reuneix les biografies de Liberto Callejas, Marçal Pascuchi i Estanislau Ruiz. Per l'any que ve n'hem previst un altre que s'omplirà amb les biografies de l'exili del popular Joan Comas Camps, i dels desconeguts Benejam Català i Carreras Reura. En aquests moments estic enfeinat amb la figura de Carreras. És una figura eminent, no hi ha dubte. Que no en sapiguem res d'ell ara no significa que no ho sigui. Va ser diputat a les Corts Constituents de 1931, governador civil de les Illes Balears, governador civil de Madrid (el 1936), director general de Farmàcia en el govern republicà, dirigent del partit Izquierda Republicana, amic personal de Miguel Azaña. A l'exili va ser assessor del Govern de Colòmbia i va dirigir el primer estudi sobre les conseqüències socials i mèdiques el tràfic de cocaïna (1941); a Mèxic va ser fundador de l'Ateneo Salmerón i director de la revista IR. Un maonès per redescobrir, evidentment. I ara arriben les noves tecnologies. Per jo, internet és una de les revolucions del segle XXI, l'eina que ha realitzat allò que deia McLuhan de "la aldea global" el 1967. Feia mesos que intentava descobrir familiars actuals de Carreras, bàsicament per tenir accés a informacions personals directes i a testimoniatges gràfics. No hi havia manera. A Menorca sembla que no n'hi ha cap. Fa uns dies, a l'hemeroteca històrica digital de l'ABC vaig descobrir l'esquela del personatge que va morir el 1951. A l'esquela es feia referència a la seva filla, nascuda el 1934. També a través d'internet, jugant amb el nom i llinatges i la llista de províncies espanyoles, he arribat a contactar directament amb ella. Quina alegria ha tingut quan ha sabut que volem parlar del seu pare. Ja hem quedat per a col·laborar i intercanviar informació a través de la xarxa, que ella també empra. Avui ja m'ha dit una cosa que desconeixia: el seu pare, Carreras Reura, era gran amic de Comas Camps. Potser el món sempre ha estat una "aldea global", el que passa és que ara ho podem comprovar.