El nou govern

Per resumir: el nou ministre de treball, Valeriano Gómez, que fa uns dies participava en les mobilitzacions sindicals contra el govern per unes decisions que ell mateix havia pres com a membre del govern; la nova ministra d'Assumptes Exteriors, Trinidad Jiménez, que es veuria així premiada per complir els desigs del president i presentar-se a la batalla de Madrid, que va perdre; la nova ministra de Sanitat, Leire Pajín, que es veuria compensada per la pèrdua de pes polític en l'organització del PSOE; la nova ministra de medi rural, etcètera, Rosa Aguilar, que seria un intent de tirar hams a l'esquerra i a un determinat electorat d'IU; el nou ministre de Presidència, Ramon Jáuregui, que seria més pensant en clau d'Euskadi que no de Madrid, i, per acabar, el nou nombre dos del govern, Pérez Rubalcaba, que apareixeria com a l'home fort en la cuina del govern i possible candidat preparat per tenir el lloc de RZ.

Tot això pot ser, fins i tot pot ser que sigui una altra cosa. De tot el que s'ha dit, només dos comentaris: 1) si Pérez Rubalcaba, que ja era ministre amb Felipe González el 1992, fa quasi vint anys, ha de representar la renovació i la nova energia, estem trempats. 2) si hom es creu que Aguilar pescarà suports en els àmbits de l'esquerra alternativa i verda també està llest, si Rosa Aguilar ja va perdre tota la credibilitat fa un any, amb un moviment trànsfuga fet amb l'argument de "tot per Andalucía", que no pensi que ara pugui passar també amb l'argument de "tot per Espanya". Pel que s'ha vist, més enllà dels principis, és una dona que si demà li oferissin ser Comissària europea, no tindria cap problema per exclamar "tot per Europa".