TW
0

Feia molta estona que no en sabia res, de Miquel Ramon. Ja fa anys m'he allunyat de la política insular i interinsular, i el contacte de llavors s'esvaeix amb el temps. Vaig compartir quatre anys de grup parlamentari amb en Miquel Ramon, entre 1999 i 2003. Ell era un diputat d'Esquerra Unida d'Eivissa, elegit en una candidatura més àmplia. Tots dos teníem prou feina a cada illa, així que l'encontre al Parlament era ocasió per parlar de projectes comuns. Aquells anys, en Miquel arribà a ser coordinador interinsular d'EUIB, la qual cosa és la millor demostració del seu esperit de sacrifici. En l'actualitat, en Miquel era conseller executiu d'Urbanisme i Ordenació del Territori del Consell Insular d'Eivissa i, en conseqüència, principal responsable de la redacció del nou Pla Territorial Insular. Fa uns deu dies vaig escoltar una crònica radiofònica en la que explicaven que unes dues-centes persones s'havien concentrat davant el Consell Insular d'Eivissa per reclamar la retirada de la proposta de modificació del Pla Territorial Insular. Entre els manifestants hi havia els dirigents del Partit Popular, propietaris, etcètera. Pel que deia el locutor, Xico Tarrés, president del Consell, i Miquel Ramon eren les víctimes de l'ira organitzada. Clar, la proposta de modificació era restrictiva en relació al Pla Territorial Insular aprovat el seu dia per la majoria del PP. De fet, la redacció d'un nou Pla més d'acord amb la filosofia proteccionista era un dels compromisos del Govern eivissenc. Al cap d'uns dies, Tarrés va cedir a la pressió de la dreta i va anunciar la retirada del text que havia preparat Miquel Ramon. En conseqüència, Miquel Ramon ha dimitit del seu càrrec de conseller insular i ha marxat cap a casa. És una decisió que diu molt a favor seu. No tots haurien fet el mateix. Molts n'hi hauria que haurien "comprès" la decisió del president Tarrés (PSOE) i s'haurien mantingut de consellers "en un sacrifici" pel govern. El bon amic Ramon no ho ha fet així. Desconec si la decisió de Tarrés haurà tingut efectes sobre l'acord amb Eivissa pel canvi. El que està clar és que si la presència en governs majoritaris del PSOE no serveix per avançar, potser no valgui molt la pena. Aquí, a Menorca, vam tenir un exemple invers: el de l'elaboració col·lectiva del PTI, fruit del compromís i de la convergència d'idees. Ja he vist que Tadeo anuncia que modificarà el PTI de Menorca si guanya.