Dies d’ahirs

Som al parc amb els fills. De sobte, passa una colla d'adolescents disfressats de bruixes i bruixots, passen psicòpates amb serres mecàniques, corren zombies pels carrers, desfilen cares monstruoses de plàstic, com si la maldat s'hagués de manifestar en els rostres, estètica de pel·lícula de Hollywood, caricatura de la por, decorats de Disney Channel, signes del temps moderns que es basen en la desculturació dels pobles. Estam a finals d'octubre. Per tant, no estam en Carnaval. Per les parets del poble pengen cartells que ens conviden a les festes de Halloween que organitza una empresa de sales de cinema. Discoteques, bars, fins i tot algun ajuntament, model de sensibilitat envers la nostra cultura, convoca a aquesta rauxa postissa. La festa coincideix amb la nostra dels difunts. La de la visita a les persones que ens han deixat. La nostra és una celebració del dolor i de l'enyorança. I es mantindrà, no hi ha por que una festivitat comercialitzada com la de la carabassa l'engolesqui, però no deixa de ser contradictori viure i veure les dues al mateix moment. La part més lúdica de la nostra celebració local és la gastronòmica. Totes les celebracions tenen components culinaris, és així perquè en aquell temps (ara ja no), els menjars eren capaços de diferenciar un dia normal d'un dia de festa. A l'escola des Pouet, els fillets han ajudat a fer els bunyols amb els que han convidat els avis un d'aquests dies. L'escola ha d'ajudar a mantenir la tradició. Que ho són de bons els bunyols per Tot Sants. La colonització cultural continuarà i no sentirem cap patriota de l'Espanya autèntica que badi boca. Tanmateix, en els anys de l'aculturació tots els empelts són possibles. I arribarà aquesta festa forastera per conquerir l'antiga diada de difunts, el temps dels bunyols i de les castanyes, el de la visita als cementiris acabats d'emblancar, perfums de flor fresca, espelmes de càpsula vermella per recordar els nostres morts, lectura de plaques de marbre. En una societat com la nostra, que té tanta por a la mort, ens convenen aquests dies. Cada cultura és com és. La nostra és així.