Ni de dretes, ni independentista

Fa uns anys, la política catalana corria el perill de bipolaritzar-se: CiU-PSC, dic que és un perill perquè tot el que és reducció de la diversitat existent en la societat és falsejar la realitat. Ara, el que diuen és que Catalunya corre el risc d'italianitzar-se. Això és que fins a nou partits obtenguin representació parlamentària. No sé quin risc és, si realment el vot és així. Dedicaré la setmana de Quid pro quo a parlar del missatge que cada partit llança als votants. "Ni de dretes, ni independentista" (ho signa: President Montilla), aquest és el lema de la precampanya de Josep Montilla a la presidència de la Generalitat. Segurament hi ha hagut un gabinet d'experts en publicitat que s'han passat hores i hores fins a decidir que aquest és el millor lema de campanya per al president. Pel que sembla, és un lema per connectar amb els joves ni-ni (ni estudien ni fan feina), que tampoc no és nou, fa uns deu anys els joves francesos d'origen magribí també es feien dir els ni-ni (ni francesos ni magribins). Hi ha molt a fil a tòrcer en aquesta presentació d'ell mateix. Ell ho és per la negació, no per l'afirmació. ¿Qui pot dubtar que Montilla no és independent? ¿Qui pot dubtar que Montilla no és de dretes? Disculpin pel joc. Tothom sap que el PSC de Montilla és més dependent del PSOE de Zapatero que el PSC en el temps de Maragall. Tothom sap que Montilla és candidat d'un partit que es diu socialista, malgrat que les mesures preses contra la crisi indiquen el contrari. Possiblement no és tracta només de fer moure la generació del ni-ni, sinó de fer reaccionar l'electorat que vota PSOE a les generals i que l'abstén a les autonòmiques. El perill és que els votants d'esquerres li diguin ni Montilla ni Zapatero, votem polítiques d'esquerra. Montilla hauria pogut dir "Català i d'esquerres", que hauria estat una afirmació d'identitat i ideologia de la que sempre ha fet gala el PSC, però ha preferit "Ni de dretes ni independentista" i ha presentat així els dos grans mals que amenacen els catalans: la dreta i la independència. Hi ha una certa perversitat en aquesta vinculació dels dos conceptes, una perversitat que no deu ser casual. La crida també serveix per a certificar el final (no sé si transitori) del PSC com a partit autònom i nacional.