La cara oblidada del conflicte palestí

Mentre que la crisi alimentària mundial troba les seves arrels en la crisi del petroli i la subseqüent alça dels preus dels productes alimentaris, la problemàtica de la inseguretat alimentària en els Territoris Palestins Ocupats respon a diferents factors directament vinculats amb la situació política i l'ocupació israeliana . En efecte, a més dels factors globals que afecten la seguretat alimentària a nivell mundial, la situació palestina es caracteritza per diferents factors específics. En primer lloc, hem d'esmentar el sever bloqueig de Gaza imposat per les autoritats israelianes el 2007 i les no menys severes restriccions de mobilitat i accés que pateix la població a Cisjordània. Aquestes restriccions bloquegen el mercat agrícola, tant intern com extern, agreujant l'alça dels preus. Així mateix, impedeixen o dificulten l'accés dels agricultors a les seves terres i per tant redueixen la producció local a nivells mínims, situació que provoca que els Territoris Palestins Ocupats siguin completament dependents dels mercats exteriors.

El règim de tancament va tenir una repercussió encara més greu en l'accés a aliments de les llars palestines, ja que una gran proporció de la població activa palestina treballava a Israel. La revocació dels permisos de treball dels palestins va posar fi a aquesta font d'ingressos i va tenir un impacte molt important en l'augment de la desocupació (44% de la població activa en la part occidental del Districte d'Hebron, que confronta amb el mur de Separació, està aturada) i per tant en l'accés a aliments de les famílies.

Moltes d'aquestes famílies, com a emergència, van tornar a l'agricultura tradicional com a font d'ingressos, però s'enfronten al problema de les confiscacions de terres agrícoles que Israel porta a terme per a la construcció del Mur de Separació i l'expansió dels assentaments de colons israelians. Aquesta política empitjora l'eficiència de l'agricultura tradicional com a estratègia de generació d'ingressos i manté els agricultors i les seves famílies en situació de vulnerabilitat.

Determinades zones pateixen una severa escassetat d'aigua en quantitat i qualitat suficients i a preus assequibles. El consum mitjà de la població d'aquestes zones consumeix tot just 37 litres per dia i persona, una quantitat d'aigua molt per sota dels nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (100 litres per persona i dia només per a ús domèstic).

Gràcies al suport d'organitzacions internacionals i organitzacions locals s'està actuant per revertir aquests elevats nivells d'inseguretat alimentària mitjançant la posada en marxa d'horts familiars i cisternes de recollida d'aigua per garantir l'accés a una dieta de qualitat. Aquesta acció es centra en pobles situats a l'oest del districte cisjordà d'Hebron. Hebron té un dels nivells més alts d'inseguretat alimentària de tota Cisjordània (aquest problema afecta a un terç de la seva població). Els pobles confrontants amb el Mur de Separació, com hem comentat anteriorment, pateixen moltíssimes restriccions pel fet que els caps de família van perdre la feina a Israel i les seves terres han estat confiscades per a la construcció del Mur, el que ha provocat l'augment del percentatge de persones que pateix inseguretat alimentària per sobre del 48%. Per tant, moltes llars han reduït la seva despesa mensual en aliments i han limitat la qualitat, la quantitat i la diversitat d'aliments consumits, en detriment de la seva salut.

Gràcies al treball conjunt del Palestinian Hidrology Group (PHG) i Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP), amb el suport de la Direcció General d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea (ECHO), s'han construït horts familiars i cisternes per tal de fer front als problemes d'escassetat d'aigua. Per assegurar la viabilitat de l'acció i millorar les capacitats dels agricultors s'imparteixen cursos de capacitació en tècniques agrícoles a petita escala. A més, per a pal·liar l'alta taxa d'atur d'aquests pobles, la construcció de les cisternes la van portar a terme obrers de les famílies de la zona que estan en una situació d'inseguretat alimentària, permetent així ajudar puntualment a millorar la varietat i qualitat de la seva alimentació.

Aquesta i altres accions permeten a les famílies que puguin produir aliments durant tot l'any gràcies a l'aigua proporcionada per les cisternes, vendre la sobreproducció per poder comprar menjar i així diversificar la seva alimentació, i estalviar en compra d'aliments per invertir en educació i salut i poder pagar les factures d'electricitat i combustible. També possibilita millorar la producció del mercat intern palestí, aspecte que alhora permet independitzar-se del mercat exterior i així protegir-se del alça global dels preus dels productes alimentaris que afecta les poblacions vulnerables en tots els continents. D'aquesta manera, petites accions locals com aquesta suposen una contribució a la lògica de pensament global de protecció de poblacions vulnerables.