TW
0

Després de Nadal arriba el cap d'any i finalment amb el dia de Reis acabem amb la diabetis festiva, el consumisme compulsiu i la hipocresia emergent en aquests dies tan senyalats. Però tot el que puja baixa, i tant l'hiperconsum calòric, com les compres nadalenques o el mateix fingiment de felicitat, desapareixen sobtadament a partir del dia 7 de gener. Les proposicions per a any nou comencen a emergir d'entre els torrons de Suchard i els Ferrero Rocher. Els gimnasos són els únics que fan el seu agost al mes de gener. I és que, la costa de principi d'any cada vegada ens resulta més empinada. Sort de les rebaixes, que justament arriben quan ja ho tenim tot comprat.

Però, per què la majoria dels mortals embogim durant aquestes festes? Comprem compulsivament, mengem fins a la sacietat i el nostre estat anímic s'assembla a una muntanya russa. Els mitjans de comunicació ja se n'encarreguen que açò passi; ens sentim contents perquè és Nadal, però ens fan sentir tristos pel que no tenen els demés. Els fillets de l'Àfrica subsahariana, els sense sostre o les persones més desfavorides del nostre poble, només existeixen durant el mes de desembre? Els demés onze mesos de l'any desapareixen com per art de màgia. La majoria dels mortals sofrim una metamorfosi durant aquestes festes. A partir de principis de desembre entrem en un quadre obsessiu compulsiu per les compres i el consumisme, que apareix juntament amb un quadre eufòric-depressiu, que s'assimilaria a un trastorn bipolar. Fins i tot, en algunes persones apareix un quadre confusional agut per la desorientació patida quant a dubtes de fe religiosa. I és que el mes de desembre tothom sembla ser que creu en Déu. Sinó, perquè sinó celebrarien el Nadal? Ara bé, aquesta fe s'esfuma gradualment de manera directament proporcional, una vegada desapareixen els anuncis per a recaptar fons per a alguna ONG. El sentiment de culpabilitat s'esvaeix, juntament amb els canvis d'humor. I el bipolarisme festiu remet fins l'any que ve.

____

patrismoncada@hotmail.com