50 pintors d’avui

Ha estat possible gràcies a la contribució dels mateixos artistes que hi participen i de la feina dels seus impulsors, Carles Marquès en la coordinació, Tiago Reurer en la fotografia i Anna Maria Bagur en la redacció dels textos sobre els artistes. El producte final és un llibre editat amb cura i d'una alta qualitat, en tots els aspectes.

No fa un parell d'anys va sortir el tom dissetè de l'Enciclopèdia de Menorca, dedicada a l'art dels segles XIX i XX. La pintura hi és tractada des de la perspectiva històrica i inclou els pintors nascuts abans del 1950, que el temps ja ha destriat com a autors que han fet aportacions remarcables a l'art de l'illa. I un altre precedent més llunyà és Pintura menorquina contemporània editada per Miquel Cardona el 1982. Ara s'afegeix un nou capítol a la bibliografia artística amb una novetat editorial, i només per aquest motiu Menorca, pintors d'avui ja és una grata notícia. Aquest llibre, tanmateix, és encara més notícia, ja que és un compendi d'una representació ben equilibrada del conjunt de la pintura que es fa a Menorca actualment, però també perquè és una empresa cívica que no ha estat estalonada per cap institució pública, en forma de suport o subvenció o qualsevol altra forma d'ajut. I açò, avui per avui, és desgraciadament poc habitual.

Sigui com sigui Menorca pintors d'avui reuneix 50 artistes dels molts més que tenim a Menorca. Tot i que s'hi noten a faltar algunes firmes, el llibre no deixa de ser una mirada àmplia del panorama pictòric illenc. Menorca certament és una terra de pintors, almenys en la quantitat que s'hi dóna, en la densitat per km2. Qui es vulgui entretenir a dilucidar els motius d'aquest fet probablement només arribarà a conclusions metafísiques, ben poc empíriques. Però el fet és que tenim molts pintors i per tant una gran varietat de propostes estètiques, de tendències, de motius, etc. que formen en conjunt una època eclèctica com l'actual, cosa que ocorre arreu del món, també a Menorca. Donar una mica d'ordre a la rica complexitat d'aquest panorama pictòric illenc és una feina difícil i tanmateix el llibre ho aconsegueix. És un dels valors que hi trobam: l'intent reeixit d'explicar no només cadascun dels pintors sinó d'ordenar-los en quatre tendències: realisme, paisatgisme, nova figuració i experimentació. És clar que és una forma de classificar que ha de tenir els seus inconvenients, però que grosso modo, clarifica molt la diversitat. La tasca d'informar de forma rigorosa sobre cadascun dels 50 pintors participants ha estat ingent i s'agraeix la feina no tan sols de descriure sinó també d'interpretar-ne l'obra. I fer-ho en un text breu (traduït al castellà i a l'anglès) per a trajectòries a vegades de tota una vida dedicada a l'art, és un esforç de síntesi molt valuosa.

Menorca pintors d'avui és una conseqüència gairebé natural de la gran activitat pictòrica de l'illa. En certa manera el llibre condensa un ambient dominat per exposicions habituals, aparició de valors joves i continuïtat de més madurs, mercat dinàmic, convocatòria de premis, galeries d'art, infraestructures expositives noves, programacions institucionals públiques i privades, formació artística efervescent, etc. De tot aquest caliu tenim una majoria de pintors continuadors de tradicions, ja més o menys convencionals, i algunes poques puntes d'autèntica renovació. Res de diferent que no passi també en altres latituds.

Com una carta de presentació, Menorca, pintors d'avui ofereix un retrat viu de l'actualitat que ens pot servir per anar pel món. En aquest sentit cal destacar els orígens ben diversos dels pintors participants, reflex d'una composició social cada vegada també més diversa de la Menorca d'ara. És cert que Menorca no ha donat, encara, cap figura de relleu universal; però açò són figues d'un altre paner.