Juan Luis Hernández Gomila05/01/11 0:00
TW
0

Si algú preguntés: quina és la virtut o virtuts del Premi de Narració Curta "Illa de Menorca", hauria forçosament de parlar-li en plural i fer referència a tres factors de gran importància. Per a parlar del primer, però, caldrà fer, en primer lloc, un acte de ficció al que resten convidats. Vull que imaginin si pot haver quelcom més aterrador que una pintura coberta per un pedaç, invisible; quelcom més trist que un instrument de vent sense cap alè que el faci útil; quelcom més desolador que el teló d'un teatre baixat o un poema mai no recitat... S'ho imaginen? Fa dinou anys aquesta tristor ferotge era la que sentien multitud de narradors, d'escriptors, que escrivien relats –alguns d'ells brillants- però que no podien veure la llum pública. Fills de pares creadors que romanien a la foscor d'un calaix o a l'arxiu d'un ordinador. Ningú mai no amaga el seus fills, sinó que amb goig esgarrifós els dona a conèixer amb orgull. Cap finestra estava oberta, a Menorca, pel relat curt; cap porta; cap recó dins el món cultural; cap platea; cap escenari, cap indret... Llavors una bona amiga i escriptora, Isabel Petrus va presentar el projecte de crear aquest premi a "Editorial Menorca", que l'acollí amb encert i que, juntament amb "Sa Nostra" i el Consell insular, ha fet possible 19 anys gloriosos en els quals uns, aproximadament, 1.800 contes han estat llegits per un jurat i uns 200 publicats en un llibre... S'havien obert les finestres, les portes, els racons ara esdevinguts espais amples i plens de llum, les platees, els escenaris, els més inversemblants indrets. Molts pares van mostrar els seus fills, finalment, i infinitat de lectors varen gaudir de les seves paraules... Quasi res!

Una segona virtut, em demanen? A tots ens ha estat donada una única vida... I som conscients que hi ha molt per fer, per veure, per sentir, per experimentar. La vida és, doncs, per a nosaltres, curta... I és que, efectivament, és curta. Però al llarg de l'existència d'aquest guardó, 19 llibres a raó de uns 13 ó 14 relats per edició, ens han permès, des de la gratuïtat i el talent, viure infinitat de vides: les marcades per la melangia o la felicitat més impensable; per la violència o el perdó; des de la comicitat, fins a la tragèdia... Hem tingut sort. Ara, 13 noves vides romanen a les pàgines d'aquest llibre que, de forma coral, com el magnífic relat de Zulema Bagur, esperen ser actualitzades pels lectors... Romanen a la seva disposició i urgeixen del seu caliu...

Finalment destacaria la trajectòria del premi... En el seu historial figuren noms de guanyadors que ja eren força reconeguts quan varen accedir al guardó, mentre que d'altres es varen donar a conèixer precisament gràcies al "Illa de Menorca". El llistat dels premiats impressiona. Hi trobarem -entre d'altres- Joan Pons, Josep Portella, Ismael Pelegrí, Maite Salord, José Antonio Fortuny... Podria seguir... Els no esmentats -no vull cansar-los- tenen igual pes i importància. A aquest llistat unim avui el nom de Llucia Palliser, de Zulema Bagur, d'una joveníssima Marta Coll i el nom de tots els finalistes que han fet possible, una vegada més, l'edició d'aquest llibre; un part més d'un "Illa de Menorca" sense el qual el panorama cultural de la nostra illa seria difícil d'entendre...

Em sento feliç avui. Em sento força vinculat a aquest premi per diverses raons. I tinc -tenim un deute- amb ell. Gràcies al "Illa de Menorca" i a altres fets culturals, sé que existeix una Menorca culta i ultra tolerant; una Menorca plena d'artistes anònims; de joves que escriuen... Una Menorca que no ha deixat de ser el que sempre ha estat: un lloc privilegiat per viure, per pensar i per expressar, lliurament, el què es pensa...
Moltes gràcies.

_____

Nota: Text llegit a l'acte de la presentació del llibre dedicat al Premi Illa de Menorca 2010, celebrat a la Sala de Sa Nostra de Maó el 29 de desembre de 2010.