Ballon d’Or

He demanat ajuda a na Nura perquè em donés una idea d'article per començar la setmana i superar aquesta costa de gener creativa. M'ha dit que parlés del 'balón de oro'. Ja sé que ho ha fet amb segones intencions, són així els al·lots d'avui en dia. Com que segur que li tocarà a un del Barça, ella només ho fa per recordar-me qui és el millor. Però, ja ho veuen, aquest serà el tema del dia. Le ballon d'or era un premi que atorgava cada any la revista France Football al millor jugador del món. No és així exactament, perquè, en honor al nostre tradicional eurocentrisme, el premi estava reservat als jugadors europeus. El primer pilota d'or (que malament que sona!) va ser sir Stanley Matthews, el 1956. Clar, la cosa no tenia cap ni peus, ni Pelé, ni Maradona, ni Ardiles, ni Garrincha, ni Hugo Sánchez, cap d'ells podia ser el millor jugador del món. El fet es va corregir el 1996, any que ja va ser elegit Ronaldo. L'any passat, France Football i FIFA es van posar d'acord i van unir els dos guardons mundials en un de sol. Es veu que és una espècie de Premi Nobel del futbol, perquè, d'ençà que ens ha de tocar, els mitjans de comunicació van fora fulla. Na Nura està la mar de satisfeta perquè enguany el ballon d'or sortirà segurament d'entre Iniesta o Xavi (també ens trobem a Messi, per si en falla algun d'aquells). Tots s'ho mereixen, perquè el joc del Barça meravella fins i tot a aquells que som d'altres equips. Per tant, el que sembla segur és que serà un jugador blaugrana. Així es desfarà l'empat a sis que per ara hi ha entre el Barça i el Madrid, al llarg dels 55 anys de concurs. La concessió del premi a un jugador nostre és el reconeixement internacional a l'actual generació de futbolistes campions del món, una cosa que no s'havia viscut mai abans a Espanya. Se'n recorden? Fa mig any, l'eufòria nacional va trencar els marcs de l'interès purament esportiu per a esdevenir d'interès general. Fins i tot es va dir que el campionat del món ajudaria a superar la crisi econòmica. Però tot passa en aquesta vida, la selecció ja ha perdut un altre cop, el pop Paul es va morir, la crisi econòmica va continuar. Avui, els informatius aniran plens d'Iniesta o Xavi, si són ells els elegits, i l'any que ve parlarem d'altres noms, o no en parlarem.