TW
0

Després d'obrir la porta, vaig quedar sorprès. Darrera la barra del bar podia veure els cambrers, i fins i tot observava amb claredat totes les taules. L'espai que fins fa una setmana ocupava el fum del tabac ara estava ple d'aire net. Els confeso que no som fumador, i crec que aquest nostre col·lectiu ha guanyat i molt amb l'entrada en vigor de la nova llei per fer front al tabaquisme.

Ningú no discuteix el dret dels fumadors a fumar. Cadascú és lliure de decidir el que fa amb el seu cos i la seva salut. Ara, el que estava en discussió fins ara era el dret dels no fumadors a no ser fumats pels altres. Sonarà radical, i a discurs barat contra el tabaquisme que abandera una famosa presentadora de televisió, però és que és així. Tota activitat nociva per a la salut hauria d'estar regulada, i fumar ho és, tant per als qui fumen com per als qui han de compartir el seu fum.

Que els no fumadors tinguem ara més espais lliures de fum és un gran avanç. Tot canvi costa, i comporta traumes. També passarà amb l'aplicació d'aquesta llei, sobretot als bars i restaurants. Però és qüestió de temps. Assaborir un bon entrecot sense el fum del tabac és molt agradable. Hi ha suficients espais per a fumar, i no crec que sigui cap mesura repressiva reduir aquesta pràctica a l'espai privat individual. És una pura decisió de salut.