Bernat Joan i Marí02/02/11 0:00
TW
0

Avui dia, en el discurs públic, existix un consens generalitzat sobre la importància de l'Educació per al futur de la societat, per poder sortir de la crisi i per assegurar un estàndard de vida millor. Invertir en educació, per tant, no constitueix una garantia de resultats immediats, ni dóna un fruit d'avui per demà, però garanteix una societat millor a mitjà i a llarg termini.

Amb tota probabilitat, per tant, la qüestió educativa serà un dels eixos de les diferents formacions polítiques a la propera campanya electoral. I ho serà especialment si tenim en compte que les formacions polítiques d'abast estatal la consideraran, bàsicament, no una contesa local i autonòmica, sinó l'activitat pre-electoral més important a nivell general espanyol. Deixant de banda la qüestió de la importància que cal donar a l'Educació, l'atenció que s'ha de prestar al sistema educatiu i la centralitat de la qüestió, existeixen moltes divergències entre les diferents formacions polítiques, fet que ens permet considerar que difícilment es podrà arribar a consensos importants en aquest àmbit.

Dic això per posar de manifest un dels dèficits que continuarem sofrint : la incapacitat de les diferents formacions polítiques de consensuar els grans trets del nostre sistema educatiu (i, encara més, a nivell de les Illes Balears, la incapacitat de les diferents forces polítiques –per manca de voluntat o per manca de perícia – de bastir un model educatiu propi per al nostre país). I no hi haurà consensos perquè, en bona part, s'ha convertit l'àmbit de l'educació en una mena de camp de batalla on s'hi juguen moltes altres coses.

Si no, no s'entendria la cantarella de José Ramón Bauzá, president del PP a les Illes Balears i futur candidat a la presidència del govern, afirmant que busquen per a l'Educació llibertat i qualitat.

Pel que fa a la qualitat, el PP farà la proposta d'augmentar els horaris lectius, a nivell de Primària. Els "populars", en aquest cas, donen per fet que eixamplar l'horari escolar dels infants necessàriament contribuirà a un augment de la qualitat en la seua formació. Particularment, no ho consider l'elixir de l'èxit segur. Depèn de com es faci aquest eixamplament horari (suposant que s'arribi a fer) : s'hi dedicaran més diners i més personal ? D'on es trauran aquests diners, per poder contratar el personal necessari per a l'allargament de l'horari ? I, si no hi ha diners, quina serà la solució? Fer que els mestres treballin més hores de les que ja fan actualment? I, si la solució finalment és aquesta, contribuirà a una millora de la qualitat del nostre sistema educatiu?

La qüestió de la llibertat obre encara més interrogants. Bauzá i companyia centren la bandera llibertària en la qüestió lingüística. No han arribat a explicar clarament què volen fer, però els indicis mostren un grau molt elevat de perillositat. Sota la suposada "llibertat d'elecció", proposen avançar cap a un sistema educatiu basat en les dobles línies, a les Illes Balears? Hem de viure junts però ens hem d'educar separats? O, senzillament, contra l'Estatut d'Autonomia, contra l'evidència i contra la Història, volen convertir altra vegada el català en una "lengua regional"? Què hi tendria a veure, això, amb la llibertat?

Seria bo que s'explicassin, en ares de la transparència. I seria bo que no faltassin el respecte a tots aquells predecessors seus que han fet possible, amb equilibris molt difícils, una convivència interlingüística mínimament raonable, a les Illes Balears. Però, ja se sap, n'hi ha que no distingeixen entre bilingüisme i lingüicidi.