Teodor Ladico i Font

Teodor Ladico i Font va néixer a Maó el 5 d'abril de 1825. En l'estudi de la seva activitat no es pot ometre l'esment a les figures del seu avi i del seu pare, fundadors de l'empresa familiar.

L'avi, el capità mercant Jordi Ladico Antipa (Cefalonia, Grècia 1727- Maó 1803), educat sota la religió ortodoxa grega, es va casar a Livorno (Itàlia) amb Rosa Mirandoli i Cuchulini, de religió catòlica romana. L'any 1753 Jordi Ladico Antipa va arribar a Maó amb la seva família en un vaixell de la seva propietat i es va integrar a la colònia grega ja assentada a l'illa, que gaudia d'importants beneficis dels anglesos. Durant la segona dominació britànica, va obrir una "Casa de Comerç" amb magatzem al Port de Maó.

Jordi, amb set fills, va haver d'adaptar-se als canvis polítics que van marcar la història de la Menorca del XVIII. Encara que el nou govern espanyol va expulsar els grecs el 1782 i, ja definitivament, arran del tractat d'Amiens (1802), l'empresari, convertit a la religió catòlica, obtingué permís per romandre a Menorca amb la seva família. Fou l'únic membre de la colònia grega que va continuar amb la seva activitat empresarial a l'illa. Moriria a Maó el 1803.

El seu fill Jordi Teodor Ladico Mirandoli (Maó 1774-1847) va col·laborar des de molt jove en l'empresa familiar, que prest va ampliar al sector navilier com armador; més tard fou el fundador de la Casa Banca. Va ostentar càrrecs consulars, entre els quals destaca el d'Estats Units d'Amèrica. Tingué una activa participació en política: va ser batle de Maó en el Trienni Constitucional i guanyà les eleccions a Senador per la Província de les Illes Balears en la legislatura 1844-1845. Va morir a Maó en 1847.

Del matrimoni de Jordi Teodor Ladico Mirandoli amb Antònia Font Carreras van néixer Teodor i Espiridion. L'educació que va rebre Teodor Ladico Font fou molt acurada: es formà a Suïssa, va estudiar idiomes i més tard va ampliar els seus estudis en Història i Economia Política. A la mort del seu pare, el negoci familiar es trobava en plena activitat en les seves dues vessants principals: marítim comercial i Casa Banca. Teodor es va responsabilitzar de l'empresa a partir de 1861 i fins a principis del segle XX sota el nom de Razón Social Ladico Hermanos.

L'empresari va saber aprofitar la recuperació econòmica de Menorca de mitjans del segle XIX que va permetre de superar les conseqüències negatives del Decret de 1820 que prohibia la importació de cereals a Espanya. Aquesta represa va venir propiciada per la creació d'institucions com la Junta de Comerç i el Dipòsit General del Port de Maó, a la Comissió Directiva de la qual pertanyia el seu germà Espiridion, que durant uns anys va col·laborar en la direcció dels negocis de la casa. L'organització i procediments de la companyia queden patents en el llegat documental que abasta tota la trajectòria empresarial i que mostra el criteri de registre i arxiu. Les persones que van treballar per a l'empresa ho van fer durant molts anys demostrant eficàcia i responsabilitat.

En l'activitat marítim comercial cal destacar la relació amb les colònies del Carib, evidenciada per l'elevat nombre de nòlits i transaccions realitzades durant dècades. Entre els productes fabricats a Menorca predomina el calçat amb destinació a Cuba, Puerto Rico i Filipines. També van tenir gran rellevància en el comerç de la casa els cereals, blat i farina, entre ports de la Mediterrània. Altres mercaderies remarcables són el sucre i aiguardent de canya de Cuba, la fusta de Suècia, Noruega, Finlàndia i Riga, el cafè de Puerto Rico, vins i xampany de França, carbó de coc d'Anglaterra, bacallà de Sant Joan de Terranova i de Noruega, cotó de Nova York, cuirs i llana d'Argentina, licors, efectes estancats, pèl de cuca, quitrà de gas i maduixes.

A la seu de Ladico Hermanos es realitzaven també els tràmits per al despatx de càrrega i de passatgers, tant per a vaixells pertanyents a altres armadors com de la seva propietat. Teodor també va exercir durant molts anys com a consignatari de vaixells de naviliers que realitzaven rutes a ports d'Europa, Amèrica i Filipines. Va ser també representant de companyes d'assegurances marítimes entre les quals destaca la Compañía General de Seguros La Española. Ladico Hermanos contractava pòlisses de garantia pel valor de la càrrega i tramitava les indemnitzacions.

Respecte a la Casa Banca, fundada pel seu pare, qui havia sabut guanyar-se un considerable prestigi, la documentació deixa constància de l'elevat nombre de moviments mensuals registrats durant gairebé 50 anys i referents a lletres de canvi, escriptures de crèdit, préstecs, hipoteques i pagarés, remeses, obligacions i transferències. La casa banca va ser també l'agència a Maó per a la subscripció d'obligacions de diferents entitats.
A més de la gestió del negoci familiar, Teodor es va involucrar en noves iniciatives empresarials, sempre mogut per projectes de modernització i adaptació als avenços tecnològics. El 1882 va construir un molí fariner a vapor al port de Maó i el 1883 una casa forn de pa. Va instal·lar dos magatzems al port de Maó per al comerç de fusta, taulons i dogues. També va ser representant del contractista per a la construcció de carreteres de tercer ordre a Menorca. Teodor, com a responsable de la Casa de Comerç, va ostentar la representació de Conducciones de Tabacos y Efectos estancados.

Teodor va saber conjugar les gestions empresarials amb les obligacions de càrrecs consulars i una participació activa en la política, essent un membre destacat del partit republicà-federal. A nivell local va fundar el diari ideològic del partit, "El Menorquí". A nivell nacional va ser Diputat a Corts per Menorca, Sotsgovernador de Menorca, Diputat de les Corts Constituents pel districte de Maó i un cop instaurada la República, fou nomenat ministre d'Hisenda. En el curt període de temps que ostentà el càrrec, desenvolupà una gran activitat. Més tard, fou elegit Senador per la Província de Puerto Rico.

Després de patir ceguesa durant dotze anys, va morir a Maó el 8 d'agost de 1912. Teodor s'havia casat a la seva ciutat natal amb Josepa de Olivar i Vidal, amb qui tingué quatre fills. El primogènit, Jordi Teodor Ladico Olivar, assumí la direcció dels negocis quan el pare tornà cec. Cal destacar la seva labor en la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Menorca, de la qual va ser President. Continuà amb la gestió empresarial fins al 1916 quan, amb problemes de salut i sense descendència, renuncià al negoci. Moria a Maó el 26 de novembre de 1926.