Atorguem autoritat a les persones madures

Molts culpen de l'agressivitat i superficialitat existent avui a pel·lícules, sèries i dibuixos animats que emet la televisió, els videojocs, la incultura... Segur que les causes de les virulències i de les misèries d'avui són complexes i no pertanyen ni a una de sola.. Però, i m'ho deman intentant ser just en la resposta, per què l'entorn més poc qualitatiu aconsegueix a més de dos, domar les seves nobles voluntats i fer callar les seves consciències?

En el fons vivim no poca absència activa i pública de persones madures, de missatges assenyats, d'ideals ètics, d'utopies que motivin apassionar-nos per a regenerar persones, famílies, pobles, societats, cultures... Enmig d'un entorn social que tantes vegades ens desmotiva senzillament per a ben obrar a favor del bé comú, hem de donar pas a la maduresa de qui la viu. Hem de fer possible que l'adultesa social que ens regala l'ètica, que ens regalen les persones veritablement madures, tengui autoritat, sigui desitjada i imitada.

A hores d'ara, apropant-se de nou eleccions, no necessitam pares salvadors que ens prometin sortir de la crisi econòmica usant de la xerrameca d'uns mítings monòtons que tantes vegades sols provoquen aplaudiments i/o rialles sorgides del buit que cansa i provoca passar de tot. Necessitam, més bé, mestres, adults que ens indiquin on ens perdem. Mestres que ens apuntin el camí de l'autèntica regeneració. Els nostres ideals no poden consistir avui en sortir només de la mediocritat o de la misèria econòmica en què ens movem, sinó de la mediocritat i misèria ètica que ens ha regalat aquesta crisi econòmica, i la crisi de tantes societats d'avui que desitgen respirar sana llibertat i democràcia per a tots. Després de veure la pel·lícula "Invictus" em qued amb les paraules de Nelson Mandela: "Ningú en cap lloc del món ha de renunciar en somiar canviar el món". Per fer possible aquest somni, com n'és de necessari avui que persones realment madures èticament estiguin a prop dels més joves i dels fills! Com n'és de necessari avui que governin els nostres pobles i països, persones vertaderament adultes.

I és que... És fàcil pretendre ocupar un lloc alt i escalar més amunt. Allò difícil és ocupar-lo amb dignitat posant-se al servei dels altres. És fàcil formar una parella i fer-se amb fills. Allò difícil és créixer com a parella i educar els fills. És fàcil dictar regles i fer i desfer lleis. Allò difícil és conduir la societat des de l'ànima d'ella mateixa sense controlar o sense pretendre normalitzar indegudament el que es pretén. És fàcil als qui exerceixen com educadors imposar lleis als altres. Allò difícil és ser-ne ells mateixos els seus referents. És fàcil parlar tot intentant desembullar el que està embullat o callar per no embullar més el que hi està. Allò difícil és actuar amb seny i delicadesa i evitar els embolics. És fàcil exigir i avaluar als educands. Allò difícil és que els educadors facilitin ser exigits i avaluats. És fàcil fer-se amb càrrecs públics que satisfan suficientment moltes de les necessitats humanes. Allò difícil és viure'ls satisfent prioritàriament les necessitats dels altres. A tots ens és fàcil cometre errors. Allò que ens és difícil és aprendre d'ells.

Pel que veig, què fàcil és recomençar una altra campanya electoral seguint els mateixos mètodes de sempre. Què difícil és fer-la des de la maduresa que pretén una societat que s'autodenomina democràtica.