TW
0

Ja fa més de dues setmanes que estic dubtant si col·laborar amb aquesta nova secció "Cartes des de" i escriure des de Zürich (Suïssa). I, tot i que ja s'han publicat un parell de cartes, jo encara no estava decidida del tot. Però avui matí, mentre llegia la premsa nacional m'han sorprès titulars com "Con el fusil automático en casa: Suiza vota a favor en un referéndum federal de mantener la posesión en los domicilios particulares de armas de fuego" (El País). "Los suizos rechazan restringir el acceso a las armas de fuego" (El Mundo). O "Los suizos rechazan la iniciativa que pretendía sacar las armas del entorno familiar" (La Vanguardia).

Acabo d'encendre la tele per contrastar la informació i com era d'esperar estan fent un debat sobre el resultat de les votacions en el que el 56% de la població suïssa ha rebutjat la iniciativa de tornar les armes als arsenals de l'exèrcit. Jo no vull entrar a valorar si em sembla bé o malament que els suïssos tinguin armes de l'exèrcit a casa seva, com acaba de dir la presentadora al calaix. Però m'agradaria intentar explicar un tret tan característic de Suïssa com és el seu exèrcit i a lo millor el per què ha triomfat una iniciativa tan sorprenent per nosaltres els estrangers.

Els suïssos tenen fama d'invencibles guerrers. Al segle I, Tàcit, l'historiador i governador de l'Imperi Romà, va definir-los com "un poble de guerrers, famosos pel valor dels seus soldats". Per això no és d'estranyar que des del 1506 la Guàrdia Suïssa protegeixi el Papa a Roma. M'explicava un amic suís-alemany no fa massa temps, que és un honor per alguns joves suïssos anar-se'n a Roma per dos anys a fer guàrdia al Vaticà. I és que l'exercit ha format part de la cultura de Suïssa des de sempre, m'explicava un altre amic suís-francès que el seu avi havia estat militar i així havia aconseguit una bona feina a un banc suís (l'altre emblema del país).

Haver format part de l'exèrcit volia dir tenir valors com la disciplina i tenacitat i per això fa cinquanta anys gran part dels directors de les empreses suïsses eren militars.

És sorprenent que un país neutral com Suïssa, que no ha tingut una guerra en 500 anys i amb una població de vuit milions, tingui un exèrcit de més d'un milió i mig d'efectius. I és que el servei militar és obligatori per a tots els homes suïssos de divuit a trenta-quatre anys. Abans dels dinou anys tots els joves han d'haver fet entre 4 i 5 mesos d'instrucció i després cada any han de fer una repetició d'entre dues a quatre setmanes. Encara se'm fa estrany quan, un cop a l'any, els meus companys, que estan treballant a la universitat, han de deixar aparcades les seves obligacions (classes, alumnes i projectes d'investigació) per anar-se'n a fer un mes de pràctiques militars. El que no és estrany, és viatjar en tren i trobar-te un munt de joves vestits de militars que tornen al quarter després de passar el cap de setmana a casa.

Encara més sorprenent és que tots els suïssos en edat militar guardin a casa seva l'uniforme, el fusell i les municions. I tot i que hi ha quasi dos milions de fusells d'alta precisió guardats als armaris de les cases, als suïssos no se'ls ocorreria mai agafar l'arma i atracar un banc o matar a la seva dona. I si els preguntessis el per què no ho farien, et mirarien ofesos i et respondrien: perquè està prohibit. I és que els suïssos són així, complidors amb les lleis. De fet, l'únic cas en que utilitzen el fusell de forma il·legal és per suïcidar-se. I és que Suïssa té una de les tasses de suïcidi més altes d'Europa, juntament amb els països nòrdics. I d'aquí ve la polèmica amb la tinença d'armes a casa i el referèndum d'avui per prohibir-les. Si es guardessin les armes als arsenals de l'exèrcit potser disminuiria el nombre de suïcidis, però desposseir de les armes als suïssos indicaria una gran desconfiança en ells. I avui, el poble suís ha decidit mantenir la confiança depositada en els ciutadans-soldats responsables.