TW
0

A l'article anterior (diari "Menorca" del dia 4 de març) vaig manifestar la meva opinió sobre la conveniència d'enfocar la resolució dels abastaments d'aigua potable als nuclis urbans del Cap de Llevant menorquí amb una visió supramunicipal, de tal manera que la gestió de les captacions d'aigua i del tractament necessari per a la seva potabilització la faci un consorci o mancomunitat supramunicipal i la gestió de les distribucions domiciliaries de l'aigua la facin els ajuntaments.

Es tracta per tant de distingir entre les operacions "en alta" i les operacions "en baixa" i que unes i altres tinguin gestors diferents.
Operacions "en alta" : captació i potabilització de l'aigua i la seva conducció fins els dipòsits de regulació que siguin capçaleres de xarxes de distribució. Actua l'ens supramunicipal

Operacions "en baixa": xarxes de distribució. Actuen els municipis dins els seus respectius territoris.Els ajuntaments serien responsables de les seves xarxes de distribució i, d'altra banda, controlarien el funcionament de l'ens supramunicipal per a les operacions "en alta" ja que aquest estaria constituït pel conjunt d'ells mateixos.I quines son les avantatges de l'ens supramunicipal que es proposa per a les operacions "en alta"?

Bàsicament la garantia de funcionament i la reducció de costos. I això per una senzilla raó: qualsevol instal·lació per a la potabilització d'aigües es més eficient quant més gran es la seva capacitat de producció (capacitat ajustada, en qualsevol cas, a les demandes que s'hagin de satisfer). I ser més eficient vol dir major garantia de servei i menors costos de funcionament. Dit d'una altre manera: tres plantes potabilitzadores independents ( i no ens enganyem, Maó i Sant Lluís ja les necessiten; pot ser amb no tanta urgència com Es Castell, però .....) seran sempre menys eficients que una sola planta que tingui una capacitat igual a la suma de les capacitats d'aquelles tres. Per tant, dites tres plantes tindrien menor garantia de servei i costos més elevats.
Tinguem en compte a més a més:
- Que les distancies entre els nuclis urbans dels municipis del Cap de Llevant de la nostre illa son relativament petites.
- Que si les aigües s'han de potabilitzar degut a un contingut excessiu de nitrats convé que no tinguin altres contaminants, com per exemple un excés de clorurs. La qual cosa podria aconsellar la reubicació d'algun pou i aquesta reubicació no ha d'estar limitada pels límits de termes municipals.

- Que, i això es molt important, l'administració autonòmica (Direcció General de Recursos Hídrics) recolzaria, tècnicament i financerament, la sol·licitud d'un grup d'ajuntaments mancomunats o consorciats molt més que si la petició la fa un ajuntament sol. I encara més en un cas com el de Maó - Sant Lluís - Es Castell on les distancies entre veïns son tan curtes.

Crec, per tant, que s'han de prendre decisions. Els ajuntaments tenen molt a fer i el Consell Insular pot jugar un paper molt important com a coordinador i impulsor d'una operació supramunicipal, convenient i necessària: els ajuntaments de Maó, Sant Lluís i Es Castell s'haurien d'ajuntar en un Consorci per tal de gestionar mancomunadament l'obtenció, en quantitat i en qualitat adients, de l'aigua necessària pels seus abastaments públics. La potabilització de l'aigua s'ha de fer en una única planta. La distribució als usuaris la pot fer cada ajuntament, de manera independent, dins el seu terme municipal.

Tots els ciutadans hi guanyaríem en major eficiència del servei, no sols actual si no, més encara, futur. Fem les coses el millor possible.
Un consorci o mancomunitat com el que suggereixo, entre els tres ajuntaments del Llevant menorquí, podria ésser el primer pas que afavoreixi, en un futur, plantejar-ho a nivell de tota l'illa.

Quan vaig escriure l'article que es va publicar a l'edició del Diari del divendres passat dia 4 pensava que l'hi donaria continuïtat amb altres dos o tres més, el primer dels quals es el present. El que no sabia es que l'assumpte de la planta potabilitzadora de Es Castell estigués en tal punt d'actualitat política com s'ha fet patent en les noticies publicades a les edicions del Diari de dilluns i de dimecres proppassats. D'altra banda l'editorial del mateix diari del dimarts insistia sobre el concepte d'una gestió de les infraestructures hidràuliques i dels recursos hídrics amb visió supramunicipal. Felicito al Diari pel contingut de dita editorial. Per part meva he de dir que no vull, de cap manera, entrar en debats polítics; si bé no deixaré de tirar endavant la idea d'escriure qualque cosa més en torn al tema de la producció consorciada dels recursos d'aigua necessaris, en quantitat i en qualitat, per l'abastament dels nuclis urbans de Maó, Sant Lluís i Es Castell.

–––––––
(*) Dr. Enginyer de Camins, Canals i Ports.
Diplomat en Hidrologia General i en Hidrologia Subterrània.