Jesús de Natzaret, el llibre de J. Ratzinger (Benet XVI)

El llibre, de 396 pàgines, consta d'un pròleg del Papa i està dividit en nou capítols (Entrada a Jerusalem i purificació del temple; discurs escatològic de Jesús; el lavatori de peus; l'oració sacerdotal de Jesús; el Darrer Sopar; Getsemaní; el procés de Jesús; crucifixió i sepultura de Jesús; i, la Resurrecció d'entre els morts).

Segons informà Federico Lombardi, portaveu vaticà -i el Papa mateix insinua en el pròleg del seu segon llibre-, Ratzinger ja escriu la tercera part, dedicada a la infància de Jesús i a l'inici de la seva predicació. La primera part, de 448 pàgines, va ser presentada pel Vaticà el 13 d'abril de 2007. En el pròleg, firmat per Joseph Ratzinger -Benet XVI, ens diu: "Aquest llibre sobre Jesús, que ara es publica la primera part, és fruit d'un llarg camí interior. En els meus temps de joventut -anys trenta i quaranta- hi havia tota una sèrie d'obres fascinants sobre Jesús: les de Karl Adam, Romano Guardini, Franz Michel Willam, Giovanni Papini, Daniel-Rops... En elles es presentava la figura de Jesús a partir dels Evangelis... En els anys cinquanta començà a canviar la situació. L'esquerda entre el "Jesús històric" i el "Crist de la fe" es feu cada vegada més profunda... ¿què pot significar la fe en Jesús el Crist, en Jesús Fill del Déu viu, si resulta que l'home Jesús era tan diferent de com el presenten els evangelis i com, partint dels evangelis, l'anuncia l'Església?... L'exegeta catòlic de parla alemanya més important de la segona meitat del segle XX, Rudolf Schnackenburg, va percebre, fortament impressionat, el perill que d'aquesta situació es deriva per a la fe... Sense el seu arrelament en Déu, la persona de Jesús resulta vaga, irreal i inexplicable. Aquest també és el punt de suport sobre el qual es fonamenta el meu llibre: considera Jesús a partir de la seva comunió amb el Pare. Aquest és el vertader centre de la seva personalitat. Sense aquesta comunió res es pot entendre, i partint d'ella Ell se'n fa present també avui".

Aquesta llarga cita del pròleg del primer llibre, dóna entendre l'interès que té el Papa per fer la seva aportació teològica. Ell mateix aclareix que ha escrit aquest llibre com a teòleg: "Sens dubte, no necessit dir expressament que aquest llibre, no és de cap manera un acte magistral, sinó únicament expressió de la meva recerca personal "del rostre del Senyor". Per açò, qualsevol és lliure de contradir-me. Deman als meus lectors i lectores aquesta benevolència inicial, sense la qual, no hi ha comprensió possible".

Quina autoritat té el llibre "Jesús de Natzaret"? La que per cadascú de nosaltres, o dels seus lectors i lectores, tengui l'autor. L'autor a més de Papa és una autoritat de gran trajectòria teològica. Segons González de Cardenal, que fa poc visità Menorca, és la primera vegada que un Papa és teòleg, una persona que ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació i ensenyança acadèmica universitària. És una personalitat que ens convida més a reflexionar que a obeir. I aquest és, per a mi, un dels seus grans valors. Tots els seus escrits, discursos, llibres, actituds preses davant problemes intraeclesials o extraeclesials, ... no ens deixen indiferents.

Amb "Jesús de Natzaret", J. Ratzinger, ens convida a la trobada amb Jesús. És un bon llibre per llegir durant aquest temps de quaresma. És un llibre, testimoni de fe, que s'ha de llegir amb pau i recolliment, i que ens convida a seguir predicant l'escàndol que suposa pels no creients l'encarnació de Jesús de Natzaret, el Fill de Déu. I és que la novetat del cristianisme és que Jesús és "Déu i home". Qualsevol que llegeixi el llibre ha de tenir a mà la Bíblia.

Segons el Papa, teòleg, la Resurrecció de Jesús és un fet històricament creïble; els jueus no foren els culpables de la seva mort; Jesús no fou cap revolucionari polític; la tragèdia de Judes fou, a més de la seva traïció, no creure en el perdó; sols la veritat allibera l'ésser humà; les grans dictadures únicament viuen gràcies a la mentida ideològica.