TW
0

No vull ser massa extens per a no avorrir ni massa breu per a no quedar curt. Tampoc voldria donar la impressió que a capa i espasa defens de manera egoista el meu poble i deix de banda la visió global de la nostra illa. Sé que deman molt. Així i tot, intentaré donar-me a entendre.

Per als qui som de Ferreries, des de fa prou temps, tenim entre cella i cella una justa aspiració que és la de donar una utilitat pública al recinte de dalt la muntanya de s'Enclusa. Sabeu que durant uns 30 anys fou una instal·lació de comunicació militar cedida als americans pel Ministeri de Defensa i que quan perdé la seva raó de ser a causa, sobretot, de l'avenç tecnològic en les telecomunicacions via satèl·lit, va revertir a l'Estat Espanyol. Idò bé, a partir de llavors, tot i que Ferreries sol·licità el seu ús, obtenint carabassa per resposta, les instal·lacions de dalt sa Torre, com deim noltros, entraren en un progressiu i ràpid deteriorament motivat pel seu abandó i per l'acció irresponsable i poc respectuosa vers la cosa pública, com sol ser habitual, que no normal, de part d'un minoritari sector desafectat socialment de la ciutadania.

Fa uns 10 anys, vam entrar en un període d'estira i arronsa per aconseguir que qualque administració, amb més amplitud de mires i amb clara vocació pública que les que tenia el Ministeri de Defensa, adquirís la parcel·la com a primera passa per construir-hi un alberg juvenil. Aquesta promesa, la de tenir un alberg a s'Enclusa, va ser la causant de renunciar a un projecte, ja licitat i contractat i a punt d'executar d'una casa de colònies a les escoles rurals de Santa Cecília, al peu de la muntanya de Santa Àgueda.

Després de més temps d'oblits i de silencis, per fi, durant la present legislatura dos fets transcendentals obriren la porta a una solució. Primer, l'any 2007, la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient va adquirir els terrenys de dalt s'Enclusa (43.000 m2 que del quals n'hi ha de construïts més o manco 2.000 entre tots els seus edificis) i, segon, l'equip de Govern del Consell negocià i aconseguí dels Fons Estatutaris de l'Estat corresponents a la nostra Comunitat Autònoma, 7 milions d'euros per invertir en el projecte de s'Enclusa. Aquest període d'il·lusions i esperances, de la mà del Consell Insular, l'havíem d'aprofitar d'una vegada per totes. Posàrem fil a l'agulla i a partir d'un objectiu clar d'ubicar-hi allà dalt el Centre d'Interpretació de la Reserva de la Biosfera de Menorca, s'obrí un procés obert de participació, liderat pel Consell i per l'Ajuntament i que conduí amb sàvia mà Ens arquitectura i medi ambient, un equip tècnic pluridisciplinar encarregat de desenvolupar un avantprojecte a partir de les propostes de consens d'una vintena d'entitats representatives del nostro poble i de tota l'illa. Aquest procés selectiu durà uns quants mesos fins que aconseguírem tenir una proposta molt debatuda i àmpliament acceptada.

En resum, què oferirà aquest espai? A partir d'una intervenció seguint un model clarament sostenible i amb els mínims impactes ambientals i paisatgístics possibles, pensem que la muntanya forma part d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) i que la seva raó de ser neix del concepte Menorca, Reserva de la Biosfera, desenvoluparà activitats de recerca, educació ambiental i divulgació, que conviuran a la vegada amb les pròpies d'una zona lúdica i d'esbarjo, amb miradors, jocs, llocs de descans i espais per a pícnics i berenetes.

Estic plenament convençut que aquest projecte compte amb moltes fortaleses. Potser qualque sector veu o intueix també febleses, certament tot és opinable i respectable. L'espai és de titularitat pública i a hores d'ara li té reservat aquest ús. Compte amb el finançament per dur-ho a terme i els plecs de licitació del projecte estan preparats. Ha estat llargament tractat i debatut en el decurs d'un procés participatiu amb els grups polítics, sectors econòmics , socials i entitats amb més representació de l'Illa, tot fet amb llum i taquígraf. Conforma, en el seu conjunt, una oferta o un producte lúdic, educatiu, divulgatiu i econòmic, diferenciat, integrat, coherent i amb personalitat menorquina. Ferreries i Menorca guanyen i ordenen un espai i unes instal·lacions ja existents que es troben deteriorades i desaprofitades sense edificar ni un metre quadrat més. Proximitat (2 Km) a un nucli urbà i a la principal via de comunicació de Menorca. I, també, perquè Ferreries s'ho mereix.

Als qui heu arribat fins aquí, gràcies per l'atenció i l'interès.