Josep Portella08/04/11 0:00
TW
0

Ahir va arribar, a Menorca, la família de Benejam Català. Va ser un viatge llarg, des de Mèxic, encara que no tant com el que havia fet el seu pare l'octubre de 1939, via Nova York. El març de 1939, Jordi Benejam va fugir del camp de refugiats de Saint Cyprien, al sud de França, amagat en una ambulància. Va sobreviure a París fins que el setembre d'aquell convuls any va iniciar-se la Segona Guerra Mundial. Com tants de milers de refugiats i fugitius, Jordi embarcà cap a Mèxic per a començar una segona vida. Tenia 26 anys, rere seu deixava una llarga biografia. Els joves d'avui, amb 26 anys just comencen a viure. En Jordi ja n'havia viscut una, de vida. Havia nascut l'any 1913 a una casa humil del carrer de ses Andrones, son pare havia anat a l'Alger, on la família havia emigrat el 1859, i havia tornat a Menorca a les acaballes del segle XIX. Era família modesta, que havia abocat en el seu fill major, en Josep, tot l'esforç per a què realitzés el batxillerat, llavors només reservat a la classe local benestant. L'any 1926, quan en Jordi tenia 12 anys, van deixar Ciutadella i van marxar a Barcelona, a la recerca d'un futur millor.

En Josep va poder estudiar Dret a la Universitat, i s'hi va llicencià per exercir més endavant com advocat. En Jordi va començar a fer feina en uns tallers tèxtils i prest es decantà per l'activitat sindical. L'any 1930, amb 17 anys, ja entrava en el Partit Comunista Català, que havia fundat el mestre lleidatà, Víctor Colomer, en ambients obrers de Barcelona. Poc després, Benejam ja era Secretari General del Tèxtil de la Unió General de Treballadors. En començar la guerra, amb només 22 anys, era elegit pel PSUC per entrar de regidor a l'Ajuntament de Barcelona, on hi feu un any, fou proposat per Tarradellas a conseller de Treball en un govern que no va eixir, i acabà la guerra com a responsable dels hospitals militars a l'àrea de Barcelona. Quan arribà a Mèxic ja havia viscut una vida, i en va començar una altra. Es va casar amb Concepción Domínguez, mexicana, i creà una família. Son pare havia nascut a Alger, els seus fills naixerien a Mèxic. El seu nom s'oblidà, a Barcelona i a Ciutadella. Com a tants altres, el silenci de la postguerra i de la dictadura, sepultà la seva memòria. Ara, amb motiu d'aquesta biografia seva que surt, una de les seves filles ha vingut fins Ciutadella, per primera vegada, per a descobrir els carrers per on jugava son pare quan era petit. Ella ens ha ajudat molt per a reunir la part gràfica que acompanya el llibre, i aquests dies ens ajudarà per fer present la memòria de Jordi Benejam Català.