TW
0

Al primer capítol vam descriure, al nostre entendre, la radiografia sociològica de com era Es Castell a finals dels anys setanta, durant la transició democràtica. Avui ens proposam retractar quina és la nostra visió des Castell avui, sense catastrofisme, però amb la cruesa i el realisme necessari per ser capaços de somiar amb la il·lusió d'un canvi i un progrés que no ens deixi a la cua en equipaments, patrimoni i serveis necessaris pels anys venidors .

Com és el poble des Castell avui? Quins equipaments i patrimoni té Es Castell?

Es van perdre 2/3 de l'antic escorxador municipal, només per aconseguir un Ateneu que en pocs anys es va quedar petit i obsolet.

S'han malbaratat 5/6 de l'antiga illeta on hi havia el quarter d'automòbils quan es podia adquirir tota la illeta per només 16 milions de pessetes. Improvisacions a l'hora d'aconseguir el Centre de Dia, Club de Jubilats i les vivendes socials. L'enhorabona pel Centre de Dia i pel Club de Jubilats, però no podem dir el mateix de les vivendes socials, carregades de defectes de construcció que estan fent perillar la seva viabilitat i habitabilitat.

Ampliació de la Unitat Sanitària. Hem perdut la Sala d'exposicions i l'encant dels sostres de fusta del hall. Tot a canvi de més espai i modernitat. També s'han constatat errors greus com el fet de reblir més de 80 cm. el nivell del pis de la antiga Sala d'Exposicions "Sa Indústria" per acollir incomprensiblement amb barreres arquitectòniques la recepció de la nova Unitat de Salut. No entenem com s'ha pogut permetre tal destrossa a un edifici inclòs al catàleg de patrimoni cultural! Ens consta que l'Ibsalut ja es va plantejar pocs mesos després de la inauguració de traslladar els serveis de recepció a la primera planta de l'edifici nou...

Ampliació del Cementiri. També és incomprensible per la gent del carrer que un projecte de l'any 1998, fa més de dotze anys, acabat des de fa més d'un any i que avui resta encara sense inaugurar. No ho entenem.

Aquest curs hem estrenat una nova Escola Infantil de cero a tres anys, encara que amb una ubicació errònia.

Plaça Explanada. La gent ens diu que hauríem d'estar d'enhorabona amb la plaça completament remodelada. Però hem de ser capaços de resoldre els problemes com els de cohesió i mobilitat que afecten al conjunt de tota la població. L'any 2008 a l'acte de presentació pública del projecte al Saló de Plens de l'Ajuntament la batllessa va afirmar categòricament que no estava previst cap quiosc, quan les redactores del projecte sí que l'havien dibuixat. En aquest moments ja són tres els establiments de restauració que han aconseguit autoritzacions per instal·lar envelats, cadires i taules, sense un mínim d'uniformitat en els dissenys, formes, colors... Seguim improvisant... i encara no hem acabat: enguany s'ha obert el concurs per un nou establiment de restauració a la plaça. L'associació de veïns ja va demanar en el seu escrit d'esmenes, entre d'altres coses la preservació de la tipologia urbanística menorquina. Encara estem esperant resposta per escrit al nostre plec de 14 esmenes. A nivell d'instal·lacions no entenem que no s'hagi previst la recollida de les aigües pluvials i es deixin pel sistema d'escorrenties cap a Calasfonts i Cala Corp, com tampoc entenem que no hi hagi cap escomesa a la plaça per subministre elèctric pels diferents actes culturals.

La majoria de les últimes millores han consistit en ampliacions o reformes, però no hi ha hagut noves adquisicions de sòl ni de patrimoni, a excepció dels 1/6 de l'antic quarter d'Automòbils i dels 5000 m2 d'ampliació del cementiri, acabat des de fa més d'un any, però tancat i pendent d'inauguració.

El nostre terme municipal, en relació als altres set de Menorca, és dels més petits i pobres a nivell de recaptació d'ingressos, però també és el que reiteradament ha deixat passar més oportunitats d'ajudes europees, nacionals, autonòmiques i insulars, de subvencions externes, per falta de projectes i de previsió pressupostària.

Avui es Castell s'aguanta amb l'esforç titànic d'entitats culturals i esportives que s'hi deixen la pell amb molt poc recolzament institucional: un Centre de Cultura que organitza aconteixements tant importants com la cavalcada dels Reis Mags, un Club Nàutic que necessita millors infraestructures en terra i a la mar. Esteim convençuts que amb la cessió d'us temporal de s'illeta o Illa Plana aquesta entitat esportiva podria créixer i desenvolupar amb millors condicions, moltes més activitat esportives relacionades amb la mar.

Actualment els joves comencen ja amb 12 anys a desplaçar-se als Instituts de Maó per seguir els seus estudis obligatoris fins als 16 anys. Aquest fet, junt amb la falta d'oferta d'oci fa que aviat preadolescents i adolescents tenguin molts més punts d'atenció a fora des Castell que dintre: grups d'amics, estudis, activitats extraescolars, esports i la resta d'oferta lúdica són probablement a Maó. Sociològicament esteim creant unes generacions de joves desarrelats del poble que els va veure néixer, però que no fa res per retenir-los, per oferir opcions de qualitat, per aconseguir que es quedin i s'ho passin bé. A aquest fet hem d'afegir que la majoria dels adults tenim el nostre lloc de feina fora del poble. La conclusió és molt clara i preocupant: Es Castell és barri dormitori de Maó. Pensam fer res per canviar-ho?

L'Associació de veïns des Castell creu que el nostre poble necessita urgentment un Institut de Secundària i que el lloc idoni pot ser perfectament a l'antic quarter d'Enginyers. Només falta la voluntat, el consens i el recolzament a nivell insular i autonòmic. Quan s'enrecordaran dels 8.000 habitants des Castell els nostres representants a les institucions insulars, autonòmiques i estatals? Com pot ser que els anys setanta érem poc més de tres mil habitants i ara fregant les vuit mil ànimes tinguem pitjors serveis, menys infraestructures! Es Castell se'n va per enrere i a l'associació de veïns esteim disposats a lluitar per canviar aquesta tendència.