El "joc maonès" novament en perill

25 ANYS EN JOC
L'any 2007 vaig publicar un reportatge sobre el joc maonès a la revista S'Auba, de Sant Lluís; amb aquesta finalitat vaig seguir i prendre imatges dels entrenaments del nucli de practicants aglutinats entorn al Club Esportiu del Joc Maonès, fundat el 1985 dintre de la Federació d'Esports de Temps Lliure. Aquest grup d'entre 14 i 74 anys es trobava tres dies per setmana en el poliesportiu de Maó per practicar-lo i mantenir-se en forma física.
En aquell moment els mestres o instructors eren Miquel Enrich i Paco Sintes, que duien més de trenta anys de pràctica i es reconeixen alumnes de Llorenç Barber "en Mana", amb qui van començar a exercitar-lo a la fàbrica de gel de la primera planta de s'Elèctrica Vella.

El Club ha estat a la vegada el lloc de pràctica i l'escola per la que han passat més de dos-cents aprenents. També van dur a terme exhibicions a diferents poblacions de Menorca i, durant uns anys, van ensenyar el joc maonès als quarts cursos d'ESO dels instituts de Maó, dins les classes de gimnàstica, per a les quals es va publicar una unitat didàctica escrita per Gemma Capdevila i editada per l'IME i el Consell. Com a factor remarcable, constatar la presència de dones, cosa impensable durant segles, encara que la pionera arribà dins l'època d'en Mana.

UN ESPORT D'AUTODEFENSA
L'aprenentatge del joc maonès es fa des del primer dia cos a cos i per parelles. Encara que existeix el perill de rebre algun cop involuntari, no és gaire habitual, ja que des del principi s'aprèn a pigar i aturar. S'accedeix al joc per una escala de tocs, la mateixa que s'utilitzava de temps enrere, del més senzill fins al més complicat, tant pel que fa a pigar com a aturar.

En essència és una preparació per a l'autodefensa. No hi ha una competició amb campionats, guanyadors i perdedors, particularitat que, paradoxalment, pot significar una manca d'incentiu per als joves habituats a una societat i uns esports molt competitius. Per tant no hi ha àrbitre, els mateixos contrincants experimentats jutgen qui guanya cada jugada. Si un fa una clavada i aconsegueix arraconar i desplantar el contrari queda clar que l'ha superat. S'atura el combat i es torna començar.

D'en primer, per practicar-lo, s'embolicaven els punys o es posaven guants plens de palla i es calçaven espardenyes, més modernament s'utilitzen guants de copejar el sac de boxa i vestimenta esportiva.

TOCS I JUGADES
En el joc maonès, com a altres esports de lluita, intervé tot el cos: les mans tancades, obertes o de cantell, però també els colzes, els peus, les travetes i un joc de cames fonamental tant per a l'atac com per a la defensa. Encara que no existeix un reglament escrit, sí que es disposa d'unes normes transmeses oralment.

Les denominacions de les diferents jugades, cops i aturades, responen al significat literal de les mateixes. La plantada és la posició inicial, consistent en posar-se en guàrdia amb el braç i la cama del mateix costat cap endavant. El revés es fa amb el braç estirat i la cara externa del puny cap a la cara de l'adversari, que l'intenta aturar amb la mà oberta. El toc directe, a diferència del de boxa, és més recte. La traveta desequilibra el contrari amb la cama per rematar-lo amb la mà. El toc de conill es dóna darrera el clatell. La tapada d'ulls posa la mà davant la cara per pigar amb l'altra sense ser vist. Els tocs curts són una jugada de racó en què el que està fora dóna cops baixos canviant la guàrdia, el contrincant s'intenta defensar amb un revés. Aquesta és una mostra dels tocs que preparen l'aprenent per a rodar: fer la baralla completa o combat.

Té molta importància la flexió de genolls i cintura, ja que sense moure els peus dóna un marge molt gran tant en la postura de retrocés com en la d'atac. També s'ha de tenir en compte que determinats tocs de peu o cosses no estan a l'abast de qualsevol, es necessita molta pràctica i una gran forma física.

ESTAT ACTUAL
De fa uns mesos, el Club Esportiu del Joc Maonès ha deixat d'estar actiu, tot i l'alt grau de compromís que han demostrat n'Enrich i en Sintes al llarg d'un quart de segle. Si a la primeria dels anys vuitanta es pogué conjurar el perill d'extinció d'aquest joc tant nostre, ara ens trobam amb una situació que duu el mateix camí. Per bé que encara hi ha bastants coneixedors del mateix, l'autèntic perill a mitjà termini és la manca de relleu generacional.

Dos dels practicants que han restat fidels a la continuïtat del club fins al darrer moment, són en Mariano Asensio, amb més de trenta anys de pràctica del joc, i en Josep Carreras, amb vuit anys, a qui l'ha ajudat a deixar l'addicció al tabac. Des que es va retre de practicar al poliesportiu de Maó, ells dos es troben regularment per exercitar el seu esport preferit, com he pogut presenciar, encara que sigui al preu de tornar al soterrani. Per si de cas, n'he deixat constància fotogràfica i algun segment filmat. Tenc entès que alguns altres també es troben de tan en tan per mantenir el caliu del joc.

OBJECTIU: LA PERVIVÈNCIA
Que arribés a desaparèixer el joc maonès seria un autèntic fracàs col·lectiu i la pèrdua d'una senya d'identitat de la nostra cultura. Potser s'haurà de fer una nova crida a la implicació de les institucions públiques, tot i el seu magre estat de comptes, però la primera passa necessàriament l'han de donar els actuals dipositaris d'aquest llegat intangible que és el joc maonès, encara que sigui amb unes fórmules organitzatives diferents.

Una possibilitat a estudiar és la de crear una nova estructura que els englobi, encara que sigui com a secció d'un altre club esportiu o entitat. Seria una manera de normalitzar la seva presència, de federar-se i d'estar coberts per una assegurança.

Per tal de formar una nova pedrera d'aprenents del joc, és imprescindible recuperar el lligam amb el món educatiu. A les escoles i instituts els alumnes entren en contacte amb múltiples esports; si els monitors d'educació física els mostren –com un esport més– una taula del joc maonès, sense necessitat de fer tots els tocs, i els ho presenten com una cosa ben seva, poden despertar l'interès dels al·lots i alguns d'ells podrien constituir una fornada rejovenida de practicants.

Una altra manera d'apropar-se a les novelles generacions és a través de les noves tecnologies, amb una bona presència a internet, per mitjà d'una pàgina web ben descriptiva visualment, i a les xarxes socials, com facebook o twitter.

Actualment tenim la sort de comptar amb molta gent que ha practicat el joc maonès, dos mestres que han demostrat un compromís inalterable i altres veterans que podrien donar el pas cap al mestratge. També hem vist que alguns el practiquen de manera privada, encara que dispersa; el que fa falta és que es tornin ajuntar per practicar-lo i per estudiar la manera de reprendre la seva presència pública i divulgativa. L'objectiu bé s'ho val: salvar un llegat secular dels avantpassats, però també un esport molt complet que ja forma part de la manera de ser dels que el practiquen.
–––
adsintes@telefonica.net