BERNAT JOAN I MARÍ28/04/11 0:00
TW
0

Som una persona amb el cap bastant embolicat, amb una visió bastant boirosa de les coses i amb poques certeses. Segurament per això la ideologia que més m'atrau és el liberalisme: perquè conrea un escepticisme sa i, en qualsevol cas, és la menys abocada a qualsevol tipus de dogmatisme. Sabem que no sabem moltes més coses de les que sabem en realitat. Per tant, saber que em sabem poc ja constitueix una bona eina per anar tirant, per construir-nos un pensament més o menys original, i per investigar i indagar sobre tot allò que no entenem (per tant, sobre la majoria del que tenim al nostre voltant).

Per això, malgrat considerar-me liberal progressista, tampoc no em preocupa gaire que alguns intentin la desqualificació afirmant que en realitat som "de dretes". Potser sí que tir cap a aquest cantó de l'espectre polític. No ho sé. Tampoc crec que, a hores d'ara, el tema interessi ningú. Però sí que poden interessar algunes preguntes (per a les quals no formularé ni tan sols cap intent de resposta, perquè probablement, en la majoria dels casos, aniria equivocat).

1. Carregar tot el pes (pes econòmic inclòs) de la protecció de devers un terç del territori de l'illa d'Eivissa sobre els pocs pagesos que hi queden, és ser d'esquerres? No compensar de cap manera la protecció del territori des de les institucions, podem considerar-ho com una política progressista?

2. Posar pegues a la dinamització de l'economia, generar més burocràcia de la necessària, intentar controlar fil per randa tots els elements de la nostra societat, és ser d'esquerres?

3. Augmentar els impostos a les empreses, amb les consegüents dificultats per eixugar el nombre escandalós de persones sense feina que hi ha a la nostra part del món, constitueix una política d'esquerres?

4. Posicionar-se en contra de les mesures necessàries per garantir la nostra continuïtat dins la zona euro, intentant al màxim una confluència amb la resta d'economies de la nostra part del món, és mantenir una posició d'esquerres?

5. Estar en contra de qualsevol intervenció exterior a països sobirans, mentre es permet que els governs d'aquests països esdevenguin els botxins dels seus propis pobles, és ser d'esquerres?

6. Arrufar el nas davant el sistema democràtic, perquè es considera imperfecte i poc coherent, moltes vegades, i, en canvi, aplaudir règims que organitzen poders paral·lels, sovint armats, perquè els facin la feina bruta, és ser d'esquerres?

7. Predicar la igualtat entre l'home i la dona entre nosaltres però defensar situacions de clara indefensió de les dones, tot al·ludint a una suposada "diversitat cultural", és ser d'esqueres?

8. Proclamar que la religió és l'"opi del poble", però seguir fil per randa el catecisme d'un sociòleg de segon ordre i economista de quart, que va escriure els seus totxos devers el segle XIX, podríem considerar-ho com una actitud d'esquerres?

9. I, last but not least, afirmar que, si hom esdevé diputat, renunciarà a les "prebendes" pròpies del càrrec (sobre les quals se suposa que els col·legues s'afuen sense cap tipus de contemplació; és a dir, sembrar la sospita sobre els altres mentre hom es vol fer aparèixer com a pur entre els purs, cosa que, d'altra banda, està per demostrar), és ser d'esquerres?
Si tot això que he esmentat abans és ser d'esquerres, potser sí que me n'he anat cap a la dreta. Però crec que, en qualsevol cas, si aquests punts representassin realment l'esquerra, entre nosaltres, només ens quedaria plànyer-nos amb un: "pobra esquerra!".

Ser d'esquerres és tota una altra cosa, però molts dels que actualment, entre nosaltres, es proclamen d'esquerres encara no ho saben. D'altres ja són massa garruts per arribar-ho a entendre mai.