Si pares i mares i educadors ens prenem seriosament el creixement dels nostres fills/alumnes, maldam que madurin en seny, que aprenguin a mirar-se la realitat amb esperit crític, que sàpiguen triar enmig de l'àgora complexa i saturada d'ofertes que és la nostra societat. Volem que aprenguin destreses tècniques, però també habilitats socials, i donam importància a l'educació en valors, o potser en virtuts, personals i cíviques, com aconsella el sociòleg Salvador Cardús. I una cosa és clara: educam molt més amb el que som i amb el que veuen que feim els adults, que no amb allò que ens plantejam d'una manera explícita com a 'ensenyança'.
És bo que en tot això no improvisem. Més o menys hi pensam, segur que sí. I orientam els esforços perquè els nostres petits i joves aprenguin a situar-se davant el món i a mirar-se'l amb criteri. Ara bé: els ensenyam a mirar-se per dins? Els transmetem la importància de saber-se mirar un mateix, a cultivar l'autoestima i a ser autocrítics, a meditar la pròpia personalitat i a decidir la imatge exterior, a reconèixer i expressar els sentiments? Em sembla que en això anam una mica coixos, perquè en general a nosaltres no ens van educar amb aquestes habilitats, i ens costa trobar la manera de fer-ho.
Em sembla, i cada vegada n'estic més convençut, que la dimensió estètica i artística ajuda molt en aquest sentit. Quan les meves filles eren petitones, una vegada vam anar al Museu d'art espanyol contemporani de Palma a escoltar un contacontes de Victor Uwagba: ho feia interpretant i jugant amb els quadres que pengen a les parets del museu, la majoria obres abstractes i conceptuals —Miquel Barceló, Joan Miró, Antoni Tàpies…— No us podeu imaginar la quantitat de coses que els infants eren capaços de descobrir-hi! I al col·legi Es Pont, de Palma, el magnífic equip de mestres maneja amb gran encert un programa de filosofia primerenca, posant els infants davant una pintura i estimulant la seva reflexió; els infants aprenen així a mirar-se ells mateixos a través del que descobreixen en l'obra d'art.
Idò enguany, un bon grapat d'alumnes de sisè de primària de cinc col·legis de Menorca, i per extensió les seves famílies, hem tingut el privilegi de fer una magnífica experiència d'autoconeixement a través del taller 'Tanc els ulls', dirigit pel fotògraf Carles Roig, gràcies a la iniciativa del Moviment de Renovació Pedagògica i al patrocini de l'Obra social de Sa Nostra. No tenc prou espai per explicar-vos la dinàmica del programa. Només us diré que a partir de les activitats de cada alumne en un quadern molt personal –però no secret–, i de les fotografies fetes o suggerides per en Carles, aquests al·lots i al·lotes, en una edat tan important com és la preadolescència, han après a mirar-se, a acceptar-se com són, a valorar les seves vivències i, en definitiva, a créixer per dins. Podeu conèixer aquesta experiència a través de la suggerent exposició que podeu veure fins dia 24 a la sala de cultura de Sa Nostra de Ciutadella, i del 27 de maig al 13 de juny a la sala de Maó.
Quan es parla d'educació de qualitat, pens en aquest tipus de projectes. Pens en menys burocràcia i ultraprogramació, i en més frescor, més flexibilitat, més creativitat, més dimensió lúdica i estètica. Pens menys en grans inversions, menys normativa i legislació, menys paraules en majúscules, i més deixar que cada educador exploti el tresor que descobreix a través del coneixement dels seus alumnes. 'Tanc els ulls' demostra que és possible innovar dinàmiques, inventar bones idees i posar-les en pràctica. M'agradaria que 'Tanc els ulls' no fos tan sols un bon record, sinó una font de noves experiències. Depèn de nosaltres.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.